FCC-Segell-banner4
El Museu Nacional incorpora un Miró, un Cuixart i un Lagar

Notícies

El Museu Nacional incorpora un Miró, un Cuixart i un Lagar

bonart barcelona - 07/08/21
thumbnail_arranzbravo. general 04-2014Baner_OscarTusquets_Bonart_360x356_v2
Les tres pintures s'incorporen a les sales de la col·lecció permanent gràcies a un acord d'intercanvi de dipòsits entre el MNAC i el Reina Sofia. Per la seva banda, el Museu Reina Sofia rebrà quatre obres de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya: un Canals, un Urgell, un Nonell i una escultura medieval.

La pintura de Miró, que ja es pot veure a les sales de la col·lecció permanent de Museu Nacional, és una obra de grans dimensions realitzada per l'artista després del seu retorn a Barcelona, ​​el 1949, i mostra el llenguatge de maduresa de l'artista. Aquest oli sobre tela serveix d'entrada i eix per a les sales dedicades a l'art de postguerra català.

La pintura de Modest Cuixart, de 1957, és una obra de gran format representativa del moment en què l'artista entra en l'abstracció informalista, un nou llenguatge amb el qual aconsegueix un gran èxit internacional.

Per la seva banda, la pintura de Cels Lagar ja s'ha incorporat a les noves sales dedicades a l'art del període de la Guerra Civil espanyola, en l'espai dedicat a les víctimes i ael paper de la dona durant el conflicte, al costat del retrat de la miliciana Lina Òdena.

Joan Miró. Pintura. 1949. Oli sobre tela
El retorn de Miró, primer a Mallorca el 1942 i després a Barcelona el 1943, serà determinant per a la supervivència i l'evolució de la modernitat en el context advers de la postguerra més dura i el franquisme més aferrissat.
Miró va exercir com a exemple i va tenir una influència fonamental en la generació més jove d'artistes amb inquietuds d'avantguarda, particularment el grup Dau a el Set, fundat el 1948. Aquesta obra de grans dimensions és testimoni del seu mestratge. Mostra ja el llenguatge de maduresa de Miró, combinant contundència expressiva i refinament poètic i tècnic. La peça serveix d'entrada i eix bat les sales dedicades a l'art de postguerra català.

Modest Cuixart. Omorka. 1957. Tècnica mixta.
Es tracta d'una obra de gran format molt representativa del moment en què Cuixart entra en l'abstracció informalista. Amb aquest nou llenguatge Cuixart va obtenir
un gran èxit internacional que culminaria amb el Primer Premi Internacional de Pintura de la Biennal de São Paulo el 1959. L'abstracció de Cuixart es caracteritza per suggerir un espai de foscor densa, solcada per traços radiants que evoquen forces tel·lúriques o còsmiques. Aquesta serà una obra fonamental al mateix temps que mostra la potència i l'impacte de l'informalisme a Catalunya.

Celso Lagar. La Guerra Civil. 1936. Oli sobre tela
En aquesta pintura a manera de fris conviuen escenes diferents. Mostra els dos bàndols enfrontats i els efectes sobre la població civil. La miliciana comparteix espai amb la guàrdia civil i alguns fragments al·ludeixen a episodis concrets del conflicte com l'exhibició dels cadàvers profanats de les monges del convent de les Saleses de Barcelona. La pintura està plena de referències al conflicte, amb la visió d'un cementiri i un afusellament, amb ressonàncies dels afusellaments de Goya, establint una línia de continuïtat amb la història tràgica d'Espanya.

A la imatge, la Guerra Civil de Celso Lagar.

Et poden
Interessar
...

Torrent_Pagès_Banner