banner-elscatala-817x88px
Escultures en moviment de Sigalit Landau a la Capella MACBA

Exposicions

Escultures en moviment de Sigalit Landau a la Capella MACBA

bonart barcelona - 20/11/14
Baner_Viladot_Bonart_360x356Banner-Resonancias-180x180px_v1-cat
Del 21 de novembre del 2014 al 15 de gener del 2015 La Capella MACBA de Barcelona presenta escultures en moviment de Sigalit Landau. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) reinicia l’activitat expositiva a la Capella MACBA amb una mostra que se centra en l’obra videogràfica de Sigalit Landau (Jerusalem, 1969), una de les artistes internacionals més rellevants de la seva generació. El títol de l’exposició, La dansa fenícia de la sorra, fa referència a la presència gairebé constant de la sorra, la platja i el mar com a topos d’execució dels rituals performatius que constitueixen el nucli de les escultures en vídeo de Landau. La mostra reuneix tretze obres, realitzades des de finals dels anys noranta fins avui, on l’artista aborda temes com la globalització, la identitat, la dependència, l'amenaça, la lluita, el joc i l’emancipació, especialment en relació amb el seu entorn immediat. A les seves produccions hi conviuen realisme i simbolisme, fragilitat i força, innocència i agressió, història i futur, en una constant reflexió sobre la condició humana en el canvi d’era.

Sigalit Landau s’autodefineix com a escultora. Inicia la seva carrera a mitjans dels noranta amb una obra que aborda la gestió de símbols, imatges i narracions pròpies de la seva condició històrica, personal i cultural. L’exposició se centra per primera vegada en el treball videogràfic de Landau, un mitjà amb el qual fa escultura amb cossos vius i objectes que interactuen entre si. Les seves obres en vídeo condensen un temps en què les accions semblen no tenir ni principi ni fi; no són narratives sinó descriptives, com lletanies hipnòtiques i inquietants.

L’exposició aplega tretze de les obres més recents de Landau. En el punt de partida hi trobem Three Men Hula (1999), en la qual un intent de cooperació i ajuda mútua dóna lloc a una imatge grotesca i absurda. Aquesta peça es pot considerar un precedent «masculinitzat» de l’emblemàtica Barbed Hula (2000), que resumeix la fina línia que separa el joc de la tortura. Entre els anys 2005 i 2011, Landau realitza una sèrie de treballs que tenen com a protagonistes un escenari concret, la platja, i l’acció de les onades. Filmats fonamentalment a vista d’ocell, Dancing for Maya (2005), Phoenician Sand Dance (2005), Mermaids [Erasing the Border of Azkelon] (2011) i Azkelon (2011) mostren coreografies suposadament innocents de joves cossos que actuen sobre la sorra. Dancing for Maya reinterpreta un mite de Sísif femení al voltant del joc de l’escriptura a la sorra. Phoenician Sand Dance és una mena de «behind the scenes» de l’anterior que esdevé un enigmàtic ritual. Mermaids [Erasing the Border of Azkelon] porta la suposada innocència del joc cap a una imatge d’invasió gairebé violenta. Azkelon –contracció de Gaza (Azzah en hebreu) i Ashkelon, ciutats que comparteixen una platja però estan separades per la frontera– és probablement l’obra més inquietant d’aquest grup. Hi veiem tres joves que «dansen» el joc del ganivet, traçant, violant i esborrant fronteres.

A la imatge, Mermaids [Erasing the Border of Azkelon], 2011. Video, 11:03 min. loop. Courtesy of the artist.

Et poden
Interessar
...

817x68