FCC-Segell-banner4
Fotografies de Francesc Fàbregas al Celler de Can Ginestar

Exposicions

Fotografies de Francesc Fàbregas al Celler de Can Ginestar

bonart sant just desvern - 06/12/14
Gif_Viladot_180x180_2BONART_BANNER-POSTECTURA-180X180
Del 4 de desembre del 2014 al 18 de gener del 2015 Francesc Fàbregas presenta una exposició de fotografies al Celler de Can Ginestar del carrer Carles Mercader, 7 de Sant Just Desvern.

El poeta Joan Margarit ha escrit sobre aquesta exposició:

"Aquesta mostra magnífica de fotografies de Francesc Fàbregas em va suggerir de seguida aquest títol perquè pàtria és una paraula que ha anat perdent des del segle XX les seves connotacions de violència –guerres, imperis, conquestes– per quedar cenyida a les que Espriu suposava rere l’adjectivació prudent i exacta de petita pàtria, lligant aquest substantiu a l’amor i a la seguretat del refugi.

Aquest conjunt de fotografies articula, penso, una reflexió sobre l’amor i la bellesa. Són fotografies i, per tant, com molt bé expressa el nom amb què també s’han conegut sempre aquestes imatges –instantànies–, no tenen la missió de copsar els universals del model, com la pintura d’un rostre feta per Rembrandt o Freud, on res no és confiat a l’instant. Ni tan sols un jardí pintat per un artista impressionista es confia a un instant. Parlar d’impressió és només un eufemisme. L’eina, aquí, és una altra, perquè la seva missió és fer que l’espectador s’adoni que està situant-se en un inici cap a un lloc on haurà d’arribar sol. Rembrandt t’acompanyarà fins al final de la contemplació, que pot ser molt llarga. El fotògraf inaugura un camí de reflexió i deixa sol a l’espectador. Per això la contemplació sol ser més breu. Són instantànies.

Francesc Fàbregas ens deixa a uns llocs que podrien pertànyer al món abans d’haver-hi vida humana o bé quan ja no n’hi hagi. Els homes i dones podran haver-hi estat o no, podran tornar-hi o no. Però ara no hi són. I només una fotografia desmenteix això: la de l’entrada, la del far. En algun lloc algú ha fet que s’encengués i el manté encès. Res més lluny, doncs, de cap pàtria. Què ens salva, què ens dóna Francesc Fàbregas per resistir? La bellesa, que adquireix el seu sentit últim en aquestes fotografies. Fins i tot en la soledat hi pot haver la presència de l’amor a través d’una de les seves manifestacions més poderoses, precisament amb la que ens quedem sols començant el nostre propi itinerari: la bellesa. Hi entrem quan encara tenim companyia, la del far. A partir de llavors, l’exercici ja només pot ser sense pàtria, amb l’ajut de la raó dura i profunda del fotògraf: bellesa és amor".

Et poden
Interessar
...

817x88-HISTÒRIES-DE-L'ART-