banner-elscatala-817x88px
\

Exposicions

"Abstracció" de Grau, Mo, Ortega i Valencia a la Galeria Miguel Marcos

bonart barcelona - 09/12/16
Banner_bonart_Espai_del_Peix_OCT21_AWbanner-elscatala-180x180px
La Galeria Miguel Marcos presenta la mostra: "Abstracció", que és una barreja cultural entre Orient i Occident, que suposa una reflexió sobre l'absolut i el neutre, transcendint la frontera territorial i artística. Una trobada d'aparença accidental, però de realitat tangible, mitjançant la forma imprevisible i del traç vehement; un diàleg silenciós a la recerca de la pau interior, i al seu torn, l'aventura del sentiment del color. Es podrà visitar del 15 de desembre al 31 de gener del 2017.
El taoisme, la mil·lenària filosofia xinesa, defineix a la perfecció el concepte d'abstracció: "La presència superficial no és el tot; totes les coses s'eleven, es tornen grans i després retornen a la seva arrel. El camí del tret porta a la quietud i l'observació, conduint al seu torn, el múltiple a la unitat".
Les obres seleccionades per a aquesta exposició, ens porten més enllà del realisme de la representació per captar voluntats concretes. Cada un dels quatre artistes, abasten diferents tècniques i disciplines, que aconsegueixen obres de diversa condició experimental, al marge d'estils o possibles narratives:
Xavier Grau (Barcelona, ​​1951) va ser durant els anys setanta, un dels punts forts del debat plàstic espanyol. La pintura de Grau, es desvia cap a una abstracció que manté inalterada la tensió interna entre el color i el dibuix, sense reduir la seva vivacitat cromàtica ni el moviment de les seves superfícies, que estan contingudes pel ritme de les formes que articulen la seva estructura interna.
Els treballs de Lin Mo (Harbin, Xina, 1962) presenten amb pols cal·ligràfic, paisatges neuronals en perfecta harmonia amb els de la terra. En les seves obres, es pot sentir l'alè interior de la vida. Les figures es troben disperses i boiroses, destacant l'ànima, de vegades amb por, altres amb sorpreses, sent algunes l'expressió d'un dolç i tendre desig, per al final, convergir totes en el llenç, gràcies a un poder tàcit, en el qual es troba exactament l'esperit de l'art xinès.
L'obra de Cristobal Ortega (Màlaga, 1970) es caracteritza per la representació de successions de notes pictòriques de diversos timbres i formes, harmonitzades dins d'una particular partitura. La seva singular concepció pictòrica dóna lloc a obres en les quals, els embulls d'oli abunden en els reversos. Una tècnica que parteix de la sudoració, és a dir, de l'traspirar de l'oli a través de les fines capes de lli. Colors que s'entremesclen i interactuen generant sinergies i moviments.
Els paisatges de Manuel Valencia (Madrid, 1954) suggereixen una reflexió a través del tret delicat i enèrgic de fascinants línies. Els seus traços, a manera de segell particular, i la manera en què s'entrecreuen i interactuen, generen un impuls i moviment que reflecteixen la dualitat del caos i l'ordre del cosmos. Les seves vistes són aïllades i silencioses, en clara al·lusió a la fragilitat de la natura, i els vincles humans amb aquesta.

Et poden
Interessar
...

817x88-HISTÒRIA-DE-L'ART[1]