Madrid, Barcelona i Bilbao, les capitals culturals més destacades

La Fundació Contemporània presenta l'Observatori de la Cultura 2017 corresponent a l'últim any. Hi han participat 361 membres d'un panell de professionals de la cultura, que han respost entre desembre del 2016 i gener del 2017 a un qüestionari valorant l'activitat cultural de comunitats autònomes i ciutats; les institucions i esdeveniments culturals més destacats de l'any; i les àrees de la cultura, l'evolució dels seus pressupostos anuals i les mancances del sector cultural a les seves respectives ciutats. Els millors de la cultura a Espanya. El Bosco al Museu del Prado i Sant Sebastià 2016 protagonitzen les majors pujades S'han valorat les institucions i esdeveniments culturals més importants de l'any 2016, en una pregunta oberta sense aportar cap nom. Encapçala el rànquing amb la seva millor puntuació històrica al Museu del Prado, impulsat per l'exposició del Bosco. El Museu Reina Sofia manté el segon lloc i aquest any ocupa la tercera plaça Sant Sebastià 2016. La llista es completa amb el Teatro Real, el Museu Guggenheim, el Festival de Sant Sebastià, el Museu Thyssen-Bornemisza, Matadero Madrid i per primera vegada entre els deu primers, la Fundació Mapfre (impulsada per la seva nova seu a Barcelona) i PHotoEspaña. La relació es completa amb fins a 55 institucions i activitats culturals, 49 de les quals es concentren a Madrid, Catalunya, Andalusia i el País Basc. Entre les novetats més destacades en el rànquing destaquen, a més de Sant Sebastià 2016, el IV Centenari de Miguel de Cervantes, el Teatre de l'Abadia de Madrid i el nou Palau de la Duana Museu de Màlaga. Les 17 insígnies culturals L'Observatori de la Cultura ofereix, per primera vegada, rànquings específics amb el millor de l'any cultural a cada comunitat autònoma. Les 17 insígnies culturals són, segons els professionals de cada comunitat, La Biennal de Flamenc de Sevilla (Andalusia), el festival Pirineus Sud de Sallent (Aragó), Laboral Centre d'Art i Creació Industrial a Gijón (Astúries), la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca de Palma (Balears), el Festival Internacional de Música de Canàries (Canàries), la Fundació Botín de Santander (Cantàbria), el IV Centenari de Cervantes (Castella la Manxa), la Seminci de Valladolid (Castella-Lleó), el Mercat de les Flors de Barcelona (Catalunya), l'IVAM de València (Comunitat Valenciana), el Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida (Extremadura), el Teatre Rosalía de Castro de La Corunya (Galícia), el festival Actual de Logronyo (la Rioja), el Museu Nacional del Prat (Madrid), la Mar de Músiques de Cartagena (Múrcia), Baluard a Pamplona (Navarra) i Sant Sebastià 2016 Capital Europea de la Cultura (País Basc). Ciutats i comunitats amb millor programació cultural Sant Sebastià i Màlaga s'acosten a Madrid, Barcelona i Bilbao, al cap de les capitals culturals. En valorar les ciutats de l'Estat per la qualitat i innovació de la seva oferta cultural, Madrid i Barcelona destaquen amb claredat enfront de la resta en els dos rànquings, seguides en un segon bloc per Bilbao, Sant Sebastià (amb una gran progressió fins al quart lloc), Màlaga (també amb els seus millors resultats històrics), Sevilla i València. Per comunitats autònomes, Madrid, Catalunya, País Basc i Andalusia tornen a ser les més destacades per la qualitat i innovació de la seva programació cultural. Camps de la Cultura La Gastronomia és un any més el més destacat de la nostra creació, encapçalant una llista que es completa amb el Disseny, la Fotografia, la Moda, el Teatre i la Literatura. Per primera vegada, tots els camps obtenen una valoració per sobre de 6. La valoració global de 6,75 és la més alta de la sèrie històrica. Pel que fa a la repercussió internacional de la cultura espanyola, encapçalen el rànquing la Gastronomia, la Moda, l'Arquitectura, el Disseny i la Literatura, amb una valoració per sobre de 6. A l'altre extrem, Teatre, Videoart, Música popular, Música clàssica i contemporània i Dansa no aconsegueixen l'aprovat. La valoració global per la repercussió internacional de la nostra cultura és 5,6 més d'un punt per sota de la corresponent al moment de creació. Què falta a la cultura a les ciutats? Les principals demandes de les ciutats de 'Estat són unes millors polítiques culturals i una programació cultural de major qualitat. Per primera vegada s'analitzen les mancances del panorama cultural de les nostres ciutats, publicant-se un resum general i el resultat específic de Barcelona i Madrid. Amb caràcter general, es demanen en primer lloc més activitats culturals, amb més qualitat, més innovadores i més internacionals. Entre els camps amb més mancances s'assenyalen la música, el teatre i l'art. En segon lloc, calen polítiques culturals més efectives: més planificació a llarg termini, més suport públic a la cultura i una major dotació pressupostària. Se segueixen demandant equipaments culturals, entre els més esmentats, espais per a l'art, per a la música i multidisciplinaris. S'apunta també la necessitat d'una major professionalització de la gestió cultural, amb més personal i millor format, una major coordinació entre administracions i més col·laboració entre els sectors públic i privat. També falta públic per a la cultura i es necessiten programes pel seu desenvolupament, amb especial atenció als infants i joves. Finalment, cal millorar la comunicació de la cultura, aconseguir un major interès dels mitjans de comunicació i oferir informació conjunta de l'oferta cultural. Madrid i Barcelona. El primer, millors polítiques culturals En les dues grans capitals s'inverteixen les prioritats i el més demandat en forma destacada són millors polítiques culturals: més planificació, més suport públic a la cultura, més pressupostos i més promoció internacional. Madrid demanda en segon lloc més equipaments, fonamentalment per art (centres de creació i residències), per a música (espais per a concerts i assaig) i per a dansa (espais dedicats i seu estable de companyies). En tercer lloc, els professionals de Madrid volen una millor oferta d'activitats, amb més qualitat i més internacional, amb preferència per la música i l'art. Per als professionals de Barcelona, ​​la segona prioritat és una millor oferta d'activitats, destacant la demanda de propostes internacionals en la programació. Els equipaments són només la quarta prioritat, per darrere d'una millora de la gestió de la cultura, amb més col·laboració i una major professionalització. Els pressupostos de la cultura: Menor optimisme que fa un any S'ha consultat al panell per la variació prevista en el pressupost o volum d'activitat de la seva organització o activitat professional per a l'exercici 2017 respecte al 2016. Es preveu un creixement del 2,1%, enfront del 3,5% de fa un any. Un 32,4% dels professionals afirma treballar amb un pressupost superior al de l'exercici passat, amb creixements fins i tot superiors al 10% en un 15,3% de casos, mentre que per a un 55,0% el pressupost serà similar al del passat any. Un 12,6% dels consultats preveu per a aquest any una disminució pressupostària. La variació mitjana resultant llança un creixement del 2,1%. Aquests resultats matisen l'optimisme detectat, per primera vegada després de la crisi, fa un any, quan es preveia un creixement mitjà del 3,5% i només el 7,8% esperava ja descensos. Sobre Fundació Contemporània Promoguda per La Fàbrica el 2008, la Fundació Contemporània té com a objectiu contribuir al desenvolupament dels professionals de la cultura, a través d'activitats de trobada i formació de professionals, suport a emprenedors i foment de la col·laboració entre organitzacions culturals públiques i privades. A la imatge, el Bosco al Museu del Prado.