Mercat de l'Art: Retorn a la moderació

El mes de febrer del 2017 (entre els dies 22 i 26), Madrid tornarà a centrar totes les mirades per als amants de l’art mundial. La capital espanyola és la seu de la 36a edició de la fira Arco, un dels esdeveniments que encara fa que se’ns miri com un referent en el mercat mundial de l’art contemporani. Perú, Colòmbia, el Brasil i Xile acompanyaran el país convidat, l’Argentina, que en els últims anys està tenint una forta activitat econòmica, com molts dels països llatinoamericans esmentats que s’estan posicionant en l’escena internacional. Galeries, artistes, comissaris, crítics, fundacions i museus són els protagonistes que ens aproparan a un convidat al qual cal seguir en la seva marxa artística. No cal dir que els nostres dofins trauran tota la seva artilleria pesant i mostraran el millor del millor. La presència d’una vintena de galeries de l’àmbit dels Països Catalans: ADN Galeria, Àngels Barcelona, Aural, Carles Taché, EspaiVisor Gallery, Estrany-De la Mota, Ethall, Horrach Moya, Joan Prats, L21, Luis Adelantado,Marc Domènech, Mayoral, Miguel Marcos, Pelaires, Polígrafa Obra Gràfica, ProjecteSD, Rocío SantaCruz, Rosa Santos i Senda, mostraran i prendran el pols, no només al nostre mercat, sinó també a l’internacional. Nosaltres continuem encara en una tònica estancada, tot i que que apareixen tímids indicis d’una lenta recuperació. El mercat de l’art internacional està donant mostres d’un reajustament de preus i d’una certa moderació a l’hora d’aconseguir nous rècords. Davant la incertesa econòmica mundial, les vicissituds financeres i els conflictes bèl·lics, la situació generada durant el 2016 en els mercats, especiament en l’americà i el xinès –aquest darrer que torna a liderar el volum de vendes mundial d’art global–, no ha deixat l’art indiferent. Com a preàmbul del que analitzarem en pròxims números respecte al lideratge de la Xina com a nou líder, és important dir que algunes cases de subhastes del gegant asiàtic estan elaborant àrdues i sibil·lines estratègies per adquirir accions de les seves homòlogues europees més importants amb la intenció d’aconseguir el control. En temps d’incertesa, les fusions i les adquisicions són una fórmula imperant; un mètode més per controlar un mercat que no vol sucumbir als avatars de la crisi. És per això que els gurus han pres les mesures necessàries per no caure en una altra eufòria descontrolada. Queden enrere anys de demesies que ara exigeixen més prudència. I és que, tot i que l’art contemporani sigui un dels sectors més rendibles, els excessos passats encara passen factura, sobretot en aquelles obres que se situen en la gamma mitjana; les que han estat més sota l’influx de les modes i les tendències. Per contra, és cada vegada més difícil trobar obres de gamma alta, aquelles que superen els 10 milions de dòlars, un fet que va reduint les desorbitades adjudicacions. Encara sobrevola per l’aire una, encara que improbable, possibilitat que esclati una bombolla en un mercat artístic massa inflat. Esperem equivocar-nos perquè seria catastròfic per al sector. A la imatge, Joan Ponç. Untitled, 1953. Obra que exposa la galeria Mayoral de Barcelona a la fira Arco 2017.