FCC-Segell-banner4
“Retorn a la Bellesa. Obres mestres de l’art italià d’entreguerres” a la Fundació MAPFRE

Exposicions

“Retorn a la Bellesa. Obres mestres de l’art italià d’entreguerres” a la Fundació MAPFRE

La-Galeria-201602-recursNial nou-180x178
"Amb les avantguardes, amb l'art més modern, sembla que s'havia perdut la idea de bellesa i s'havia substituït per la idea de llibertat. Després de la primera Guerra Mundial, hi ha un retorn a aquesta bellesa com a ideal. L'art torna a mirar la bellesa com el seu gran ideal". D'aquesta manera, Pablo Jiménez Burillo, director de cultura de Fundación MAPFRE, resumeix l'essència d'aquesta exposició que es pot veure a la Sala Recoletos, 23 de Madrid del 22 de febrer al 4 de juny i que està composta per més de cent obres mestres de l'art italià d'entreguerres.

L'exposició s'articula entorn de set seccions. La primera és Metafísica del temps i de l'espai, i mostra obres de Giorgio de Chirico – objectes quotidians barrejats amb elements clàssics– i Carlo Carrà – natures mortes amb una interpretació́ metafísica i una composició́ d'objectes quotidians incoherents–. La segona és Evocacions d'allò antic i mostra els pintors del Novecento, moviment artístic fundat l'any 1922 que reivindicava un retorn a l'estil monumental del Renaixment –d'aquí el seu nom– i estava compost per Mario Sironi, Achille Funi, Leonardo Dudreville, Anselmo Bucci, Ubaldo Oppi, Piero Marussig i Gian Emilio Malerba, entre altres. La tercera secció de l'exposició es diu Retorn a la figura i posa de manifest la recerca dels gèneres tradicionals de la pintura, en especial, del retrat, que es converteix en el protagonista d'aquest període. Hi trobem obres d'Antonio Donghi, Ubaldo Oppi o Piero Marussig. L'interès i la representació del nu femení estan molt presents durant aquests anys, com s'observa a la secció El nu com a model, sent Felipe Casorati un dels seus principals representants. També els carrers, els edificis, les ciutats i la natura són temes recurrents d'aquest període i s'inclouen a la secció Paisatges. Són representacions pictòriques dels llocs on es desenvolupa la vida, rural o industrial, i transmeten una sensació d'inquietud i malenconia. El contrapunt d'aquests paisatges és precisament la secció La poesia dels objectes, una manifestació de la natura morta que domina a la perfecció Giorgio Morandi. Tanca l'exposició la secció Les edats de la vida que inclou temes com la maternitat, la vellesa i la infància. En destaca especialment el Retrat de Renato Gualino, de Felice Casorato, un homenatge als retrats italians del Renaixement.

L'exposició ha estat organitzada amb la col·laboració de Mart, Museo di Arte Moderna e Contemporanea di Trento e Rovereto, i compta amb préstecs de diverses col·leccions particulars i institucions internacionals.

A la imatge, "Venere addormentata" (Venus adormida) de Piero Marussig, 1924, provinent d'una col·lecció particular.
Natàlia Lloreta

Natàlia Lloreta Pané (El Talladell, L’Urgell, 1979) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2002) i Postgrau en Creació Publicitària (URL, 2003) i Vídeo Digital (IUA, UPF, 2007). Des de 2020 ocupa la plaça de directora executiva de la Fira de Teatre al Carrer de de Tàrrega. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat sempre entre la comunicació –creació de continguts editorials i audiovisuals, storytelling i documentació– i la gestió cultural –producció, coordinació d’equips i disseny de projectes–. Entre altres, l’any 2014 va fundar amb els eu soci Jesús Vilamajó, el festival Embarrat de Tàrrega dedicat a la creació contemporània. 

Reivindica el seu origen rural i creu en la Cultura com a eina imprescindible de transformació social. Quan posa música és Call me Lloreta i quan recita forma part del Col·lectiu de Resistència Poesia Estripada. 

Et poden
Interessar
...

Baner BonArt 817x68 Agenda Girona Cultura