benedormiens_Àlvar_suñol_2

Exposicions

Takis al Macba

Takis al Macba
210719_Vacca_Banner_180x180Peral_Banner-Bonart_180x180
El Macba de Barcelona presenta fins al 19 d’abril del 2020 una exposició de Takis.

Takis, Panayiotis Vassilakis va néixer a Atenes l’any 1925 i va morir l’agost passat. Autodidacte, va explorar les possibilitats escultòriques de l’electromagnetisme a París durant l’època dels 50 i al llarg de la seva carrera, desenvolupada a Atenes i també a París, Londres i Nova York. Takis depassa els formats convencionals de la pintura, l’escultura i la música a través de la introducció del concepte d’energia, de força, cosa que el situa com un dels pioners de l’art experimental. De fet, la interacció electromagnètica és una de les quatre forces fonamentals de l’univers conegut, és una teoria de camps que es basa en magnituds físiques vectorials o tensorials que depenen de la posició en l’espai i el temps. Takis investiga aquests fenòmens de situació, a més de les propietats i els comportaments dels materials, per endinsar-se en un camp que inclou tant la realitat visible com la invisible i que el situen en un estatus entre la ciència, la tecnologia i l’art.

Magnetic Fields (1969), un grup de petites escultures de ferro activades per uns imants que hi basculen per damunt, són algunes de les peces de Takis que es poden veure al Macba. L’autor ja les havia presentat l’any 1960 a la galeria Alexandre Iolas de Nova York a manera d’instal·lació electromagnètica. En aquesta dècada i la següent incorpora radars, dials, antenes i quadres elèctrics. Aquests processos s’observen als boscos de Signals, que mostra al Macba, obres que incorporen dials de llum recuperats d’avions, que juguen amb les intermitències i els objectes magnètics inspirats pel radar. Es podrien definir com uns dispositius de comunicació d’abast còsmic, que emeten i reben missatges que connecten amb altres dimensions.

Però, en la generació de nous fenòmens, Takis també explora l’electromagnetisme com una via per crear so. Aquestes peces no es poden controlar al 100%, a causa de la fricció, el desgast o el moviment. Es tracta de dispositius amb imants, o senyals que simulen antenes, que requereixen la participació del públic. Musicales, Silver Musical Sphere o Gong generen uns espais comuns que mirem amb uns altres ulls des de la perspectiva de l’emergència climàtica i la transformació de l’energia a través dels fenòmens meteorològics (ciclons, tsunamis, tempestes elèctriques...). 

També hi ha algunes sèries, com ara els Signals o els Télélumières, que són acoblaments d’elements electrònics que incorporen mercuri per manipular el tipus de corrent i crear fluxos-. Aquestes, Takis les va produir en múltiples, com una forma de democratitzar l’art.

La seva obra ja es va poder veure al Macba l’any 2000, amb l’exposició Camps de forces. Un assaig sobre el cinètic, comissariada per Guy Brett, que participa en el comissariat de la mostra actual, juntament amb Michael Wellen (Tate) i Teresa Grandas (Macba). Aquesta és la primera mostra individual de l’artista a Barcelona. Ha estat organitzada amb la col·laboració de la Tate Modern i el Museum of Cycladic Art d’Atenes. Inclou també una part documental amb diversos materials que ens acosten a l’activisme de Takis.

A la imatge, Takis. Magnetic Fields (detall) 1969. Solomon R. Guggenheim Museum, New York. Partial gift, Robert Spitzer, by exchange, 1970. © ADAGP, París and DACS, London. 2019. Photo: Solomon R. Guggenheim Museum, New York.

Et poden
Interessar
...

BANER_BIENNAL_Bonart-400x68