FCC-Segell-banner4
Pleorama: Del vàter al museu

Opinió

Pleorama: Del vàter al museu

Eude, generic180x180
En el seu moment, les pàgines d’El Víbora o d’El Jueves es llegien al metro, al llit o al vàter. I es llegien en un sentit plural. El format revista era l’eina que permetia l’articulació entre unes històries i les altres, alhora que, internament, la relació imatge i text –pròpia del còmic– facilitava la construcció de la narració i el missatge polític. Amb motiu del quarantè aniversari del primer número d’El Víbora (1979), el MNAC li ha dedicat una exposició monogràfica que implica tota una transformació del dispositiu còmic, en termes de llegibilitat i d’interpretació. Una transformació que prova, una vegada i una altra, el triomf dels codis del museu i la seva capacitat d’absorbir i modificar els objectes i les imatges. Comissariada per l’editor i escriptor Antoni Guiral, amb l’assessorament del conservador Àlex Mitrani, la mostra ha introduït al museu un imaginari iconogràfic protagonitzat per la dissidència política, el consum de drogues i les pràctiques sexuals d’un jovent que aleshores s’alliberava d’un marc ideològic i pràctic per a ell repressiu. A la mostra també s’ha vist un públic sensiblement diferent, des d’antics lectors fins a joves atrets pel món del còmic o estudiants d’art i disseny. Canvis que s’acompanyen d’una nova línia d’actuació del museu, que ara incorpora el còmic i la historieta gràfica com a objectes de preservació i estudi. Però el que aleshores era comix i contracultura ara és patrimoni i cultura nacional.
Portades emmarcades una a una, al costat d’originals, pàgines internes de la revista o obra gràfica dels i les dibuixants han articulat el display expositiu. Aquest ha objectualitzat el còmic i distanciat el públic, que ara contempla l’obra iconicotextual com un referent autònom que apel·la al passat. Entremig, opera un conjunt de codis que fan que ningú del públic s’extranyi d’aquesta modificació de l’experència, on usabilitat i significats es veuen completament subvertits. De la temporalitat setmanal, la reproducció de números i la cohabitació de diferents firmes en una mateixa publicació, El Víbora ara s’exposava a través de la noció d’original, autoria i de testimoni històric i valor atemporal. De la gràfica política al plaer estètic desinteressat. Com si Kant i Diderot haguessin penjat a la paret Nazario i Max.
A pocs metres, fa anys que la Fira del Còmic organitza la seva secció d’originals amb què ha procurat sempre mostrar el procés del treball previ a la impremta, a més de fer èmfasi del valor creatiu i gairebé d’arts aplicades de la seva producció. Però l’exposició del MNAC suposa una nova legitimació i infraestructura discursiva i cultural per al còmic. De com en paral·lel i de manera privada s’ha impulsat un museu del còmic a Sant Cugat ho deixarem per a una altra ocasió.

A la imatge, Laura Pérez Vernetti. Original Extraños en un tren. El Víbora n. 63 (1985).

Aquest article es va publicar en l'edició de paper de bonart n. 188 (novembre i desembre 2019 i gener 2020)

Et poden
Interessar
...

Joan_Mateu_Banner