Nogueras Blanchard presenta "Mushrooms on the Ruins", guanyador del Curatorial Open Call

Nogueras Blanchard, c/ Dr. Fouquet 4 de Madrid, presenta del 27 de  Maig al 22 Juliol de 2017 l'exposició Mushrooms on the Ruins, un projecte curatorial de Borbála Soós seleccionat per a la sisena edició del Curatorial Open Call que organitza la galeria. La mostra compta amb obres dels artistes Iza Tarasewicz, Olivier Castel, Petra Feriancová y Salvatore Arancio. Com pensen els boscos? ¿Les plantes es comuniquen? Amb quina somien els animals? Els éssers humans viuen en les connexions d'un sistema complex d'altres éssers. Potser no és una coincidència que en els contes infantils es refereixi als bolets com homes petits amb barrets. Antropomorfitzar les plantes o pensar en temes que són intercanviables és símptoma d'una recerca de trets i habilitats familiars en el nostre intent d'entendre'ls. La relació entre fongs i éssers humans, i les històries que es puguin desenvolupar a partir d'aquesta relació, es poden utilitzar com a metàfores per a la nostra supervivència futura. Com va apuntar Anna Lowenhaupt Tsing, és hora de prestar atenció a la recol·lecció de fongs, no perquè pugui salvar-nos, sinó per que podria obrir la nostra imaginació quan estem encallats amb el problema de viure malgrat la ruïna econòmica i ecològica. En la pel·lícula de terror japonesa Matango (1963) dirigida per Ishiro Honda, un grup de persones es converteix en fongs en una misteriosa illa deserta . Es tracta d'amics de diverses professions i estatus social, que deixen enrere la seva vida moderna a Tòquio per anar a navegar. Naufraguen en una illa deserta, sense altre rastre humà visible a part d'un segon vaixell abandonat que els personatges determinen que és un vaixell d'investigació nuclear. Aquesta nau està colonitzada per les bolets- l'única espècie comestible que creix en abundància a l'illa. En aquesta pel·lícula els fongs són perillosos, provoquen al·lucinacions i embogeixen a les persones, però el més important: consumir significa que les persones es transformen lentament en bolets o més concretament en una nova espècie híbrida entre humans i fongs. Els personatges consumeixen i es consumeixen, i eventualment es tornen inseparables de l'illa i el seu paisatge. Només una persona aconsegueix tornar al Japó on explica la seva història, tot i que reclòs en un pavelló psiquiàtric. Resumint les seves experiències, assenyala que la ciutat cruel i en auge de Tòquio no és tan diferent de l'illa. Anna Lowenhaupt Tsing escriu en el seu llibre Mushroom at the End of the World: On the Possibilities of Life in Capitalist Ruins, sobre connexions enredades entre persones i bolets. Trobem històries sobre boscos on els curiosos fongs matsutake que fan olor de tardor prosperen en terrenys que pateixen pertorbacions humanes. Després de la destrucció de la bomba atòmica a la ciutat d'Hiroshima, el primer que va créixer en el carbonitzat i assolat paisatge va ser el matsutake. Aquests xampinyons ara s'ofereixen a tot el món per un alt preu, la qual cosa brinda oportunitats perquè les persones desplaçades i mancades de poder trobin feina i construeixin una nova vida. L'exposició traça relacions entre diverses espècies en un paisatge estrany i familiar. És un intent d'obrir un món d'imaginació on tots els altres éssers tenen les mateixes atribucions que els humans, i on les espècies són capaces de convertir-se, o alternativament es transformen uns a altres. El que compartim amb els fongs, o altres éssers vius - ja siguin bacterians, florals, fúngics o animals - és que la forma en què representem el món que ens envolta és d'alguna manera o altra constitutiva dels nostres éssers ***. Som inseparables de les nostres espècies companyes, i en depenen per a la nostra supervivència. És una il·lusió de la qual podem desprendre'ns, i mantenir-nos només dins de les fronteres dels nostres cossos, o retirar-nos dins dels murs de les nostres ciutats. O, per contra, el que podem fer és redefinir amb límits adaptables i flexibles; podem començar a entendre els nostres cossos com un lloc de la natura en el passat, el present i el futur. Com a éssers socials, factors econòmics i ecològics som inseparables del món que ens envolta, i com a tal, el nostre destí està lligat a altres criatures vivents. Pensant en el paisatge després de l'era del Antropocè, sobre les ruïnes del capitalisme podem imaginar un nou tipus d'estructura: mentre els éssers humans podrien desaparèixer aviat, deixem enrere un paisatge abatut i pertorbat - 01:00 fèrtil perquè els fongs com el matsutake es imposin. Aquestes bolets triaran com a companys a altres tipus d'arbres i boscos, i per tant un nou paisatge estarà cridat a emergir. L'activitat humana, o més precisament, la memòria dels éssers humans es transformarà en fongs, i després en plantes i eventualment en altres espècies noves o híbrides. A la imatge, obra present a la mostra "Mushrooms on the Ruins".