banner-elscatala-817x88px
\

Exposicions

"20è Foto Press la Caixa" a CaixaForum Barcelona

Banner_bonart_Espai_del_Peix_OCT21_AWthumbnail_arranzbravo. general 04-2014
CaixaForum Barcelona presenta fins al 30 de juliol la vintena edició de Foto Press la Caixa. 

El 20è Foto Press posa el focus en la nova imatge documental, com a mitjà de sensibilització, reflexió i diàleg. En els treballs seleccionats es perfilen tres línies d’exploració: es fa evident una tendència cap a la subjectivització, històries personals que es revelen clau per construir la memòria col·lectiva; l’exploració del lloc antropològic; i els efectes de la globalització en la vida de les persones. Per a la mostra s’han seleccionat deu projectes.

Federico Clavarino, a Hereafter, a través del vincle del seu avi amb les autoritats britàniques, ressegueix el període de la davallada de l’imperi des de l’experiència personal i la vida viscuda amb la seva dona al Sudan, Líbia, Oman, Jordània i Xipre.

Per la seva banda, Rubén H. Bermúdez, a Y tú, ¿por qué eres negro?, proposa un treball en procés. Emmarca en el poble natal del seu avi un viatge a l’esclavisme i també d’autoconeixement com a afrodescendent des d’una perspectiva panafricana.

Nacho Caravia s’acosta a la figura de la seva mare a Mamà. Agafa la forma d’un retrat però alhora és també una via per acostar-se a la ment que acumula objectes i construir nous vincles amb aquesta.

El pas del temps i la incertesa, el vertigen del futur en aquest cas, és el tema de Good luck with the future, de Dani Pujalte i Rita Puig-Serra. Aborden la deriva de l’individu en la incertesa professional, econòmica, sentimental, social i global.

Altres projectes exploren la relació de l’home amb el paisatge. Carlos García, a Ciudad Real, confronta el concepte de castís o quixotesc de l’altiplà manxec amb l’extensió del territori, immens. Davant la catalogació consumista reductora dels paisatges, converteix l’objectivitat fotogràfica en subversió.

Alejandro S. Garrido s’endinsa amb Corea en la història de la permanència de la subalternitat urbanística –i social– de l’Espanya contemporània. Documentada com un barri marginal dels anys 50, fa de la seva discriminació una arma combativa i activa que ell anomena la ressonància històrica, les condicions d’existència del lloc i els individus, i les formes de resistència que adopten.

Sense deixar el lloc com a hàbitat, Nicolás Combarro penetra amb Arquitectura espontánea en el món de les construccions no regulades, que al·ludeixen a la violència de l’urbanisme. Documenta els marges i intersticis de la ciutat que, a mode de laboratori arquitectònic, exploren els límits entre realitat i ficció.

A una escala més planetària, Arturo R. Castillo y David Rodríguez, analitzen les conseqüències de l’explotació dels recursos i les accions que malmeten el medi a The Colors Mountain, un projecte multimèdia que investiga presumptes delictes ecològics i les estratagemes per escapolir-se de la llei, aspecte en el qual posen l’accent.

Anna Bosch Miralpeix també parla de la memòria dels llocs a Bubble Beirut. La fotògrafa s’infiltra en la realitat de famílies ben situades de Beirut que viuen en una mena d’oasi, de bombolla, diu l’autora: estructures perfectes, però fràgils.

Laia Abril, a Las 17, investiga la situació de 17 dones d’El Salvador que han estat acusades d’homicidi per haver tingut avortaments espontanis. Amb penes de 30 a 40 anys, després d’haver estat excarcerades al cap de 10 anys, ara reben amenaces i exclusió.

A la imatge, Anna Bosch Miralpeix. Bubble Beirut.

Et poden
Interessar
...

thumbnail_Xarxes_Olga_Andrino_Banner_1