BONART-817x68px-Màscara
Comadira i Udaeta a l\'Espai Cendrós

Exposicions

Comadira i Udaeta a l'Espai Cendrós

La-Galeria-201602-recursNial nou-180x178
L’Espai Cendrós de Sant Feliu de Guíxols és l’escenari, des del primer de juliol fins al 10 de setembre, de la mostra Comadira/Udaeta, Udaeta/Comadira. Coincidències i dissensions: una conversa, que confrontarà la producció pictòrica del mestre Narcís Comadira (Girona, 1942) amb les escultures d’Alberto de Udaeta (Barcelona, 1947).
Per copsar aquesta exposició cal tenir en compte, en primer lloc, el caràcter polifacètic de l’autor gironí: Comadira és, a més de pintor, poeta, escriptor i dramaturg amb una fructífera carrera curulla de premis i reconeixements. Pel que respecta a l’altre component d’aquest binomi, Alberto de Udaeta, trobem un perfil diferent però igualment interessant; dissenyador industrial de professió, als anys vuitanta va decidir abaixar la persiana del seu estudi barceloní i obrir la del seu taller d’escultura a Sant Feliu de Guíxols, on des d’aleshores es dedica exclusivament a l’art.
La premissa de la qual parteix el discurs vertebrador d’aquesta proposta ja la trobem en el subtítol: Coincidències i dissensions: una conversa. Els dos artistes contrasten les seves peces amb la intenció de ressaltar-ne els punts de convergència sense relegar a l’oblit els punts en què els volums rotunds i metàl·lics de les peces d’Udaeta i el cromatisme de les pintures de Comadira discorden. D’aquesta manera es pretén establir una dialèctica entre tots dos, un col·loqui sense mots, basat en la gramàtica visual amb què cadascun ha anat bastint el seu mitjà d’expressió i reflexió artística.
Mentre que en el cas d’Alberto de Udaeta trobem formes contundents perennement rogenques d’òxid d’acer patinable que abracen i perforen el buit, les pintures del mestre Comadira plantegen una via diferent per tractar les seves peces. Amb reminiscències clarament arrelades en la tradició noucentista, l’autor gironí amalgama metòdicament fermesa en el traç, lírica en el color i sobrietat en les formes, que porten les seves peces vers un camí molt proper a l’abstracció. Tant els acords com les dissonàncies que es donen en aquesta simfonia visual queden supeditades a la maduresa del llenguatge artístic dels protagonistes; al capdavall tots dos apel·len al volum, la llum i l’essència formal per esgrimir el seu argumentari artístic, que en última instància no és, si no, una contraposició entre escultura i pintura.
Comadira/Udaeta. Udaeta/Comadira planteja, doncs, una reedició d’una reflexió tan antiga com l’art en si mateix; Aristòtil ja comparava pintura i poesia, també ho feren Da Vinci i Castiglione. A l’Espai Cendrós trobarem un nou episodi d’aquesta quasi ancestral tradició.

A les imatges, a dalt E de Narcís Comadira i a sota, Passatge I d'Alberto de Udaeta.
Jordi Garrido

Jordi Garrido (Barcelona, 1991) és historiador i crític d’art. Ha comissariat exposicions a la Fundació Arranz-Bravo, al Museu de l’Hospitalet, al Centre d’Art Tèxtil Grau-Garriga, al Centre d’Art Contemporani Can Sisteré, i col·laborant amb el festival LOOP, entre d’altres. Combina la investigació de les segones avantguardes a Catalunya amb l’art actual, participant recentment en llibres i publicacions sobre ambdues temàtiques. 

Et poden
Interessar
...