FCC-Segell-banner4
\

Exposicions

"Alfabet sígnic", a la seu de la Fondazione Stelline

bonart milà - 14/09/17
Baner BonArt 180x178 Agenda Girona CulturaNial nou-180x178
El 14 de setembre s’inaugura l’exposició Alfabet sígnic, a la seu de la Fondazione Stelline, un projecte expositiu que involucra Itàlia i Espanya, i més específicament, Itàlia i Catalunya, amb quatre artistes de generacions diferents compromesos en la recerca d’un signe arquetípic.

El comissari Alberto Fiz hi rastreja les connexions més definitòries del llenguatge pictòric de Sergi Barnils (Bata, Guinea 1954), Giuseppe Capogrossi (Roma 1900-1972), Achille Perilli (Roma 1927) i  (Barcelona, 1931-2005). En un estudi renovador agosarat i ple d’estímuls civilitzatoris, Fiz utilitza la visió que el 312 va llegir l’emperador Constantí al mig del cel In hoc signo vinces (‘Amb aquest signe venceràs’), just després de convertir-se al cristianisme.

Fiz assigna al que ell anomena “signe arquetípic” un canvi d’època. Els artistes de l’exposició, més enllà de les diferències de trajectòries estilístiques ben diverses, es troben units per un subtil fil roig que es caracteritza per una contínua revitalització del signe arquetípic que determina una progressiva ampliació de l’espai pintat. Són quaranta les obres exposades, procedents d’importants col·leccions públiques i privades, a través de la investigació d’un procés lingüístic en contínua evolució que desenvolupa, en el temps, una sèrie de variants i combinacions rastrejables en les obres de Sergi Barnils i Joan Hernández Pijuan, dos artistes que han sabut reinterpretar la lliçó de la immediata postguerra i renovar la dimensió germinal i primària d’un imaginari lliure de condicionaments ideològics.

Les trames irregulars de Pijuan, que evoquen els recorreguts d’un paisatge excavat en la matèria pictòrica, són comparables als grafitis de Perilli, entesos com a mapes secrets. Barnils, en canvi, emplena la superfície d’un signe miniaturitzat que es repeteix en un mantra alliberador, en el qual la pintura conté emocions, ironia i una infinitat de combinacions imprevisibles. Fins i tot partint de pressupòsits diferents respecte a Capogrossi, no hi ha cap dubte que en tots dos es retroba la tensió cap a una ars combinatoria que condueix cap a “la proliferant multiplicitat de tot el que ens envolta, imposant la reorganització espacial amb l’ús sapient d’un signe que assumeix significat i valor universal”. Després de Milà, la mostra s’exposarà al CaMeC de la Spezia i altres ciutats.

Et poden
Interessar
...

817x88-HISTÒRIES-DE-L'ART-