FCC-Segell-banner4
Festival Panoràmic, la relació entre cinema i fotografia

Reportatges

Festival Panoràmic, la relació entre cinema i fotografia

180x180Banner-Flama-180x180px_v1-esp
Cloïa la primera edició del festival Panoràmic, una conversa reverberant sobre cinema i fotografia entre el cineasta Albert Serra i el fotògraf Román Yñán, a propòsit de l’exposició Mites i màscares, una visió de l’univers creatiu d’Albert Serra a través de les fotografies de Román Yñán, una de les moltes i diverses activitats del festival. Durant la conversa, deia Albert Serra que “una de les tasques del director de cinema és saber donar densitat a la fotogènia innata dels actors i fer-la perdurable en el temps més enllà del poder icònic de la foto”.
Ecco. Sobre foto, cinema, fotografia dins el cinema i cinema sobre fotografia o sobre la relació entre cinema i fotografia va el festival Panoràmic, la primera edició del qual s’ha celebrat del 21 de novembre a l’11 de desembre a Roca Umbert, Fàbrica de les Arts de Granollers. Una primera edició que ha mostrat moltes possibilitats d’aquest àmbit híbrid i que ha servit de declaració d’intencions de tot un potencial de formats i continguts.
El projecte neix de la iniciativa d’Albert Gusi i Fidel Balaguer –artífexs de Grisart– i té l’apadrinament de Joan Fontcuberta i la complicitat de Jesús Vilamajó, Joana Hurtado, Fèlix Pérez-Hita, Andrés Hispano i Laia Casanova.
Aquesta primera edició del Panoràmic s’ha dedicat al film still –foto fixa o imatge promocional d’una pel·lícula, que, malgrat néixer com a format de suport al cinema, ha tingut una gran influència en l’art contemporani– i s’ha estructurat en tres potes: projeccions, exposicions i tallers, donant sempre espai tant a propostes artístiques consolidades com a veus més emergents.
Les sessions de projecció del festival han disposat d’una suculent programació de llargmetratges i de curtmetratges, dels quals destaco (i els podeu trobar tots a internet) la mítica La Jetée, de Chris Marker, fotonovel·la de 28 minuts realitzada el 1962 que mitjançant diverses fotos fixes –totes d’una intensa bellesa monocromàtica– narra una distòpia sobre la memòria i el viatge en el temps; la magistral Ilha das Flores, de 13 minuts de durada realitzada pel brasiler Jorge Furtado l’any 1989, que critica punyentment el capitalisme i el consumisme a partir de la intel·ligència i el sentit de l’humor, i el curtíssim curtmetratge de la bèstia creadora David Lynch Premonitions Following an Evil Deed, que en 52 segons mostra cinc escenes posteriors a un assassinat. Les projeccions s’han complementat també amb la proposta La porxada Doc, que ha agrupat autors documentalistes del territori.
En matèria d’exposicions, a banda de Mites i màscares –que obre aquest article–, també s’hi ha pogut veure La Tèrmica LAB –o la part expandida del festival, com l’anomenen els mateixos organitzadors–, una mostra col·lectiva nascuda a partir d’una convocatòria oberta amb l’objectiu de donar a conèixer el treball d’artistes que utilitzen nous mitjans audiovisuals. L’exposició s’ha realitzat al mític espai de la tèrmica, la sala de màquines de l’antiga fàbrica cotonera Roca Umbert, ja de per si un espai amb un fort poder d’atracció, que s’ha intensificat gràcies a les obres de 15 artistes, comissariades per Jesús Vilamajó.
El festival ha tingut també una jornada divulgativa sobre el Film Still a càrrec de Joan Fontcuberta i amb la participació, entre d’altres, d’Isaki LaCuesta o Txema Salvans; un taller inspirat en l’obra de Cindy Sherman a càrrec d’Andrés Hispano, i diverses visites guiades. Panoràmic ha nascut, llarga vida a Panoràmic!
Natàlia Lloreta

Natàlia Lloreta Pané (El Talladell, L’Urgell, 1979) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2002) i Postgrau en Creació Publicitària (URL, 2003) i Vídeo Digital (IUA, UPF, 2007). Des de 2020 ocupa la plaça de directora executiva de la Fira de Teatre al Carrer de de Tàrrega. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat sempre entre la comunicació –creació de continguts editorials i audiovisuals, storytelling i documentació– i la gestió cultural –producció, coordinació d’equips i disseny de projectes–. Entre altres, l’any 2014 va fundar amb els eu soci Jesús Vilamajó, el festival Embarrat de Tàrrega dedicat a la creació contemporània. 

Reivindica el seu origen rural i creu en la Cultura com a eina imprescindible de transformació social. Quan posa música és Call me Lloreta i quan recita forma part del Col·lectiu de Resistència Poesia Estripada. 

Et poden
Interessar
...

Baner BonArt 817x68 Agenda Girona Cultura