canal-mnactec-1280-150

Exposicions

Cicle de conferències per conèixer la pintura flamenca a CaixaForum Girona

Cicle de conferències per conèixer la pintura flamenca a CaixaForum Girona
bonart girona - 26/02/18
El gran segle de la pintura flamenca es pot veure a CaixaForum Girona, que presenta fins al 19 d'agost del 2019 l'exposició Pintura flamenca i holandesa del Museu de Ginebra. Amb aquest motiu s'ha preparat un cicle d'activitats que comencen el dia 28 de febrer del 2018 impartides per professors de la UB i la UPF. Des de mitjan segle XV fins a finals del segle XVII, la pintura flamenca és la gran pintura europea. Totes les escoles beuen de les seves fonts i es converteix en model de la major part d'artistes. És cert, però, que entrant el segle XVI els artistes flamencs giren els ulls cap a Itàlia per descobrir allò que en diem clàssic, i que Roma, per a ells, es converteix en una fita obligada. Tot així, la capacitat descriptiva dels pintors flamencs i el seu gust per la vida quotidiana s'imposa a la raó barroca del sud d'Europa. Aquest cicle de conferències planteja l'evolució en paral·lel al caràcter propi de la societat de l'època, imbuïda, als Països Baixos, d'un humanisme reformista i del poder dels gremis. Tot això fa que la quotidianitat esvaeixi d'alguna manera el món de la transcendència. Conferències Creació, història i dignitat humana Dimecres 28 de febrer, a les 19 h A càrrec d’Eva March. Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i professora agregada de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, de la qual és cap d'Estudis. La pintura flamenca va ser conseqüència artística de l'humanisme. El redescobriment de la unicitat de l'home va significar un canvi de paradigma que va comportar innovacions a la societat i a l'art. Va impulsar homes i dones a encarregar retrats fidels de si mateixos, que revelessin la seva essència més íntima, i va implicar una nova consideració de l'artista. Les seves obres s'exalten, com les seves biografies, i donen pas al naixement del gènere de les vides d'artistes. Aquesta conferència fa una aproximació als exemples principals de narrativa biogràfica de l'època moderna, dedicant una atenció especial al tractat Het Schilder-boeck (Llibre dels pintors), del pintor, poeta i biògraf flamenc Karel van Mander. Pintar l’arquitectura Dimecres 7 de març, a les 19 h A càrrec de Carme Narváez. Doctora en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Es planteja, també, un itinerari que permeti resseguir la gènesi del retrat a la Flandes dels segles XV i XVI. El desig d'assolir una representació realista de la quotidianitat, als inicis del segle XV, explica l'acurada descripció dels ambients que caracteritza la pintura flamenca. Aquest gust per la narració minuciosa dels espais i l'estructura que envolta les figures va desembocar en la creació d'un gènere propi, el de l'arquitectura pintada. Aquest nou interès se centrava en la plasmació dels interiors, tant d'edificis religiosos o governamentals com d'espais domèstics. Aquestes obres, en les quals la figura humana sovint té un paper secundari, constitueixen un tret singular de l'art i el món flamenc. A la conferència es tractarà com aquesta nova tendència va esdevenir un mitjà essencial perquè els artistes mostressin les seves habilitats compositives i tècniques, especialment en allò relatiu al domini de la perspectiva. La vida quotidiana: del luxe i la minúcia Dimecres 14 de març, a les 19 h A càrrec de Rosa Creixell. Professora del Departament d'Història de la Universitat de Barcelona i de l'Escola Superior d'Audiovisuals de Catalunya. Els pintors flamencs van voler deixar constància i memòria del seu viure, de la manera que tenien de decorar l'entorn immediat, casa seva o la seva ciutat, de la manera de vestir-se i comportar-se. Aquest elogi de la quotidianitat, que els artistes flamencs van plasmar de manera magistral en les seves representacions pictòriques, va esdevenir un mirall de la construcció del teatre social que forma qualsevol grup humà. La representació dels interiors domèstics es converteix en un vehicle perfecte per mostrar una quotidianitat elegant, marcada per un luxe silenciós i ple de significats socials. Són espais d'observació i d'acció, de distinció i de diferenciació. La pintura esdevé un dietari visual del ser i l'estar, de la realitat d'allò que entenem per immediat i del que és transcendent. Pintar, menjar i beure Dimecres 21 de març, a les 19 h A càrrec de Joan Ramon Triadó. Professor titular d'història de l'art de la Universitat de Barcelona. És autor de diversos llibres sobre art català d'època moderna. L'ésser humà és esperit, però sobretot és cos que s'alimenta i gaudeix del menjar i de la manera de menjar, que s'alimenta dels fruits de la natura, viva o morta, una natura a la qual, alhora, s'atorga un dens contingut de significats. Durant els segles XVI i XVII, l'art dels Països Baixos desenvolupa la que és segurament l'aportació més propera de la vida de les persones i, alhora, més significativa del seu univers simbòlic: el descobriment de la cuina i el seu món. A la imatge, Karel van Mander. Jardí de l’amor, 1602. Oli sobre tela.
Bonart_banner-180x180_FONS-AVUI-90SS_Bonart-180x180-Online

Et poden
Interessar
...

Banner-Consuelo-Kanaga-1280x150px_v1-cat-1