Laura Torres s’instal·la al BOX27 del Casal Solleric

Laura Torres Bauzà presenta una proposta eminentment poètica En memòria de la forma al BOX27 del Casal Solleric, passeig del Born 27 de Palma. Es tracta d'un site specific compost per fotografies, serigrafia i text que podria remetre'ns a les creacions del poeta Joan Salvat-Papasseit, majúscul abanderat del futurisme en la literatura en llengua catalana; en versió contemporània. D'una banda la imatge del exosquelet d'un insecte capta la nostra atenció i ens trasllada directament a les restes físiques d'una evolució, òbviament, cap al futur, al·ludint, en certa manera, a la imatge que tenim de Gregorio Samsa en la novel·la La metamorfosi de Franz Kafka, on un matí es despertava convertit en escarabat; acompanyada d'una altra imatge de dimensions més reduïdes, que ens mostra una columna d'una antiga civilització (un altre exosquelet, en aquest cas arquitectònic). Una tercera fotografia de l'interior d'una cova, sobre una base de fusta amb un poema i el dibuix serigrafiat, també sobre fusta, d'un planta empeltada completen la instal·lació. A través d'aquesta coartada metafòrica "plantejo una reflexió sobre la dualitat a l'hora de pensar en el futur" apunta l'artista. Aquest futur, sempre incert, en què l'desprendre'ns d'aquesta cuirassa, ens deixa més vulnerables però alhora més forts i amb menys càrregues per afrontar-lo, per passar d'un estat a un altre. Deixant enrere l'última frontera física i psíquica, posant de manifest la competència de cada individu per a cimentar i (re) formular el seu futur i el que pot arribar a influir el pes de la pròpia herència que ens conforma, en ocasions de manera inconscient. En aquesta nova realitat, on suposadament som lliures, ens replantegem, des d'una perspectiva pretesament intel·lectual, el fet d'abocar-a la carcassa mental que erigim, per (re) significar-. Una mena de falsa transcendència, pel que fa a la possibilitat d'un coneixement objectiu de la realitat, en la qual ens entestem a creure i no sempre és factible, que aquesta tingui lloc, autocoartándonos gairebé sense adonar-nos i convertint-nos en esclaus de nosaltres mateixos . L'existència humana ja és prou complexa com per autoenganyar i voler resoldre la nostra trama vital a través d'un Deus ex machina. Laura Torres Bauzà (Palma, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ​​on viu i treballa. Entre les seves exposicions cal destacar Radiografies a la galeria Xavier Fiol (Palma, 2015), Mal de ser i no ser el teu: desig a la Fundació Felicia Fuster (Barcelona, ​​2016), Techno Blood a la Sala d'Art Jove (Barcelona, ​​2017 ), De dins a fora (Ajudes Injuve per a la creació Jove 2015) a la Sala Amadís (Madrid, 2017) i Wireless F (r) iccions d'adolescència al Bòlit, Centre d'Art Contemporani (Girona, 2017). Compta amb diverses publicacions com Laboratori de Ca l'Isidret Edicions (2015), fruit de la residència en aquest espai a Vilafranca del Penedès (2014) i L'inhabitable (Recull de poemes) de l'Editorial Galerada (2016). Va ser guardonada amb la beca Archie Gittes del Cercle de Belles Arts (Palma, 2016) i la beca Bòlit Mentor, residència artística a instituts de secundària (Girona, 2016), així com el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits (Barcelona, ​​2016). També ha estat artista resident a Nau Estruch fàbrica de creació (Sabadell, 2017) i en Hangar Lisboa (2017). A la imatge, l'artista Laura Torres Bauzà i el comissari Tolo Cañellas.