7 Maig 2018
Opinió Barcelona

Parlem d’Art: Enric Tormo, gravador

francesc mestre bas

Amb aquest article, començo el meu particular reconeixement als gravadors que han posat els seus coneixements tècnics i el seu talent al servei d’altres artistes. Gràcies a ells, actualment podem gaudir d’una gràfica de qualitat de diversos artistes importants que no coneixien les tècniques.
Avui parlem d’Enric Tormo (Barcelona 1919-2016).
El vaig conèixer cap a l’any 2010, quan ja feia anys que jo tenia la meva galeria, fou ell qui va venir i es va donar a conèixer i, malgrat la brevetat, la relació va ser intensa, tant al meu local com a casa seva. M’alegra molt haver-lo conegut i li agraeixo les informacions que em va donar i que jo desconeixia.
Tormo estava molt orgullós d’haver treballat amb Joan Miró, ja que va intervenir de manera important en alguns deis treballs cabdals d’aquest artista com a gravador. L’ajuda a fer les xilografies que il·lustren el llibre “A toute épreuve” amb textes de Paul Éluard, editat l’any 1958 a Ginebra per Gérald Cramer. Abans, l’any 1950, ja havia col·laborat en la realització de les tres fustes per un llibre de Joao Cabral de Melo per Ediciones de l’Oc.
El nostre home era un gran amant de totes les arts gràfiques i es lamentava que Gutenberg hagués estat alemany i no llatí, ja que el seu perfeccionisme el va portar a encaparrar-se en què els textos, a més d’estar justificats pel marge esquerre, ho haguessin d’estar també pel marge dret, una complicació que segons ell, no calia.
A finals deis anys 40 del segle passat, el poeta i pastisser J.V. Foix li va enviar tres artistes perquè els ensenyés a gravar, eren Joan Ponç, Antoni Tàpies i Modest Cuixart. EII va creure que el primer era massa impacient per aprendre les tècniques calcogràfiques i el va encaminar a la litografia, editant-li el llibre “Joan Ponç litografies”, tot i que més tard Ponç; va esdevenir un bon gravador i el mateix Tormo el va ajudar en l’aprenentatge de l’ofici.
Em va fer veure una inexactitud en el catàleg raonat de l’obra gràfica de Tàpies: els primers gravats que hi surten són la serie “Nou variacions sobre tres gravats de 1947-1948”, edició de Sala Gaspar l’any 1966; segons Tormo, les dates del 1947-48, no poden ser certes, ja que els primers gravats que va realitzar foren l’album “Tres Aiguaforts” que li va editar ell mateix el 1949.
L’aiguafort és la primera tècnica que s’ensenya i la més senzilla. El mateix any, va editar l”‘Àlbum T amb textos de Joan Brossa i, a més d’aiguafort ja hi havia aiguatinta, que és la segona tècnica que se sol aprendre. Per tant, no té sentit que un o dos anys abans d’aquest aprenentatge hagués realitzat tres gravats al burí; una de les tècniques més difícils.
Cuixart va gravar unes quantes planxes a l’aiguafort i les estampava com a monotips; no va entretenir-se gaire en el gravat calcogràfic, amb algunes excepcions. La més important va ser una carpeta “Els Rastres d’Arkaim” que va editar Gustavo Gili dins la col·lecció de “Las estampas de la cometa”, però això va ser més tard i amb l’ajuda de Joan Barbara, sobre qui anirà el següent capítol.

A la imatge, Modest Cuixart i Antoni Tàpies.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies