L'Arts Santa Mònica acull la presentació del projecte "Lladres" de Mabel Palacín

El projecte "Lladres" de l'artista Mabel Palacín, guanyador de la 6a Edició del Premi de Videocreació, s'obrirà al públic el dia 10 de novembre a l'Arts Santa Mònica. Ateses les circumstàncies excepcionals d'emergència sanitària, enguany no se celebrarà acte inaugural. L'obra s'exposarà a la Sala Balcó fins al 17 de gener de 2021, i posteriorment començarà una itinerància pels vuit Centres Territorials del Sistema d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya. "Lladres" és un projecte que recull les complexes relacions entre imatge i llenguatge expressades extensament en la tradició audiovisual. Com en el joc del telèfon, un primer missatge en rus haurà de creuar Europa des de Moscou i mantenir-se el més intacte possible, anant d'una persona a una altra, travessant diferents llengües i rostres fins a arribar a Lisboa, on un destinatari emeti una resposta. Els personatges no es troben mai físicament sinó a través de gravacions enregistrades. En aquest periple, la veu és la protagonista, les paraules pronunciades, no escrites. El missatge viatja en constant transformació d'un emissor a un altre, d'una llengua a una altra amb un missatge que inevitablement arribarà a l'últim destinatari modificat de l'original. El que travessa "Lladres" és la veu parlada, les paraules lligades indissociablement a les persones i els rostres que les han traslladat. "Lladres" planteja la comunicació com una experiència estètica -no en termes de l'exactitud amb què s'ha transmès el missatge - sinó posant l'accent en la naturalesa d'intercanvi que tot acte de comunicació té. Tal com postulava el pensador francès Georges Bataille, "Lladres" concep el llenguatge com un contagi, les paraules infecten l'ésser humà, que no és res més que un conducte pel procés comunicatiu, un canal que les idees travessen. Palacín ha triat deliberadament els telèfons mòbils per fer els enregistraments del projecte, atès que són dispositius que han transformat i alterat completament la tradició de les pantalles. El cinema estava concebut com una gran pantalla per a molts espectadors, en canvi la pantalla del mòbil està pensada per a un espectador individual, però simultàniament aquest espectador està connectat amb la resta. D'altra banda, la informació i les dades que els usuaris faciliten als seus telèfons mòbils han desdibuixat els límits entre l'esfera pública i la privada, Palacín també revisa aquesta frontera entre la intimitat i l'exposició. Mabel Palacín (Barcelona, 1965) Llicenciada en Història de l'Art, Cinema, Fotografia i Vídeo per la Universitat de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria com a artista a principis dels anys noranta a partir de la tradició conceptual. El seu treball s'ocupa de la centralitat de les imatges en el món contemporani i de la relació que hi mantenim. Des dels inicis, ha realitzat fotografies, vídeos i instal·lacions i s'ha interessat per la multiplicitat de formats de les imatges i per com influeixen en la nostra relació amb el món. Les seves obres exploren els nous sistemes d'obtenció i de difusió de la imatge, com els telèfons mòbils i les xarxes socials, que han permès un accés global a la informació visual. Actualment l'artista també exposa a la Galeria àngels barcelona el projecte "Paisatges interiors amb Marina" en col·laboració amb l'artista Mirko Mejetta que es podrà veure fins al 22 de novembre. Per l'any 2021, Palacín té previst inaugurar el projecte "Homeland" al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). 6è Premi de Videocreació: Coproduït pels Centres Territorials del Sistema d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, l'Arts Santa Mònica/ Departament de Cultura i LOOP Barcelona. El Premi de Videocreació té com a propòsit promoure el treball d'artistes que destaquen pels seus plantejaments innovadors en el procés de creació en el món de les Arts Visuals. Amb aquest premi es vol impulsar la coproducció d'un projecte en l'àmbit de les arts contemporànies que incorpori el vídeo com a element únic o parcial en el conjunt de la proposta. L'objectiu és formular accions estratègiques que puguin desenvolupar-se en xarxa, incrementant la visibilitat en el territori i la presència internacional. Els Centres Territorials del Sistema d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya Els vuit centres territorials del Sistema d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya són: ACVIC. Centre d'Arts Contemporànies, Vic; Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona I Fàbrica de Creació; Centre d'Art Tecla Sala, L'Hospitalet de Llobregat; Centre d'Art la Panera, Lleida; M|A|C Mataró Art Contemporani; Bòlit. Centre d'Art Contemporani, Girona; Lo Pati - Centre d'Art de les Terres de l'Ebre i Centre d'Art de Tarragona. Aquests centres d'arts visuals tenen com a objectiu facilitar l'accés de les arts visuals a la ciutadania i fomentar l'educació i la dinamització de les pràctiques artístiques contemporànies. Enguany s'ha publicat el Decret del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya que incorpora aquests i altres equipaments als Centres Territorials del Sistema d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya per tal de vertebrar i institucionalitzar les Arts Visuals a Catalunya donant a aquest àmbit una dimensió més àmplia i consolidar les col·laboracions entre els diferents centres, espais i museus que compten amb un espai expositiu d'arts visuals.