11 Juny 2018
Notícies Sant Feliu de Llobregat

L’artista Escif ret homenatge a la lluita veïnal

bonart

“Al maig de 1977, els veïns i les veïnes del barri de la Salut van aconseguir frenar la construcció d’una benzinera. Expliquen les parets que va ser una matinada, mentre la ciutat encara dormia, que algunes i alguns valents van decidir empènyer la formigonera dins el forat en què s’anaven a construir els fonaments. Van tapar el forat amb terra i plantar un arbre. Diu la llegenda que si es planta un arbre en un solar ocupat, ja ningú podrà llevar-ho. I així va ser com van consolidar la plaça que encara avui segueix sent seva. Dels i les veïnes de Sant Feliu. ”

Ho explica així Escif, l’artista escollit per transmetre memòria històrica, present i esperances d’una ciutat que, fa 40 anys i sota el franquisme, va lluitar per tenir un barri digne. Perquè la plaça sigui seva.

Escif, l’artista activista que no vol donar entrevistes, va viure amb molta intensitat un projecte participatiu de més d’un any. El que era la proposta de crear un mural es va transformar en un treball de transmissió de memòria històrica, i sobretot, de molt afecte. Perquè al final, crear art és crear vida. I allà hi havia moltes vides per recordar.

Moltes històries per explicar, moltes històries per arribar. Això és el llegat d’un mural sorprenent, ple de detalls i anècdotes, i que els veïns ja s’han apropiat. “La plaça és meva”, “Jo-Tu”, “Va ser ell”, DEP formigonera “(irònic record de quan els veïns van ocupar la plaça i van tirar la formigonera – la qual segueix sepultada-),” No callarem “… La paret parla, compte i recorda moltes vides i històries de fa 40 anys, moltes converses en aquesta plaça que es van guanyar els veïns, moltes enyorances i somnis, moltes lluites per venir.
Aquesta nova creació d’Escif arriba poques setmanes després de pintar una façana del famós Palais de Tòquio (Paris), recordant maig de 1968 amb, per exemple, la frase “Sé jove i calla”.
A Sant Feliu, no van callar.

Avui, en un temps de tanta repressió, Escif ens recorda que cal lluitar, sempre. “La paret és la nostra” és una paret de contenció, que rescata la veu dels que se’n van anar, que acull la veu dels que queden, que suggereix la veu dels que vindran. Una paret inclusiva feta per i per als veïns. una paret que es pot escoltar, que conté el soroll del barri, de la seva història i dels seus habitants. una paret que es pot llegir, amb tantes lectures com a visitants s’acostin a veure-la ” explica Escif.

A la imatge, mur pintat per Escif.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies