30 Setembre 2017
Notícies Barcelona

Jaume Reus disconforme amb el seu cessament com a director del Santa Mónica

bonart

Jaume Reus, director de l’Arts Santa Mònica ens fa fet arribar la següent nota:
En relació a l’anunci del Departament de Cultura del meu cessament com a director de l’Arts Santa Mònica i davant la intenció de canviar la seva missió per un nou Centre de l’Arquitectura vull manifestar el següent:
Demano que es compleixi el compromís del Departament de Cultura que en el moment de guanyar el concurs públic l’any 2015, convocat per primera vegada en 30 anys, el Conseller Ferran Mascarell i el Director General Jordi Sellas es comprometeren a què seria per 4 anys (amb la fórmula administrativa 2+2). Com a institució pública, la Generalitat, i en aquest cas el Departament de Cultura, hauria de vetllar i defensar les bones pràctiques professionals. Reclamo el cessament de les pressions a la figura del director. La manca de continuïtat dels projectes és el pitjor que li pot passar a un centre o a un museu i, en aquest sentit, l’Arts Santa Mònica és un exemple paradigmàtic a Barcelona.
Contra la cultura d’aparador i les pràctiques culturals erràtiques i temeràries sempre temoroses amb certs grups de pressió. En el càrrec com a director des de gener de 2015 ja hi ha passat tres Consellers en menys de 3 anys. El canvi de funció del centre és una més d’algunes decisions i projectes erràtics i temeraris en els darrers anys. El fet que es doni la notícia el mateix dia que es presenta en una roda de premsa el Nou Pla de Museus de Catalunya (divendres 22 de setembre) de la qual per cert no se’m va informar i a la qual no se’m va convidar, demostra que el Departament actua amb la tàctica de manual de males pràctiques camuflant la notícia perquè així passi més desapercebuda dintre del sector cultural. A això, s’hi afegeix el vertiginós i incert context polític que viu Catalunya a causa del referèndum de l’1 d’octubre i que la gent té el cap en altres coses. La informació es va difondre, i així ho recolliren la majoria dels mitjans de comunicació, indicant que el meu contracte s’acabava a finals de desembre d’aquest any 2017, i que hi havia consens entre el sector per fer el canvi d’orientació del centre. Doncs bé, ni una cosa ni l’altra. El compromís polític era de 4 anys (2 més 2) en la fórmula administrativa acordada. Després dels 2 primers anys, en comptes de realitzar un nou contracte per 2 anys més, tal com s’acordà, el Departament em va oferir una pròrroga d’un any de contracte. Vaig confiar que arribat el moment es trobaria la fórmula per un nou contracte per tal de poder consumar els 4 anys compromesos. Es parla de consens del sector. Els sectors de les arts visuals, literatura, arts escèniques, música, etc., amb els que habitualment treballem, no han estat consultats i, en canvi, resultaran afectats negativament per aquesta decisió. Són moltes les persones professionals vinculades al sector de l’arquitectura que m’han fet arribar el seu desacord amb la necessitat d’un “centre aparador de l’arquitectura catalana”. Fa uns anys es parlava d’un museu d’arquitectura i urbanisme, suposant d’aquesta manera que es referien al “consens” entre un reduït grup d’influència pròxim al Departament.
L’abril de 2016 hi va haver el primer intent de donar un canvi d’orientació del centre. En aquell cas es pretenia dedicar l’Arts Santa Mònica un centre de fotografia. Semblava imprescindible per al Departament i per un grup d’influència pròxim tenir un centre íntegrament dedicat a la fotografia. En la presentació del Nou Pla de Museus, el Departament ara creu que ja hi ha prou centres dedicats a la fotografia i que el que cal és potenciar la seva difusió. El segon intent de canvi d’orientació es va confirmar fa una setmana. Altra vegada respon als interessos d’un grup d’arquitectes vinculats als anteriors consellers. El mateix degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Luis Comeron, sap perfectament que no és, ni de bon tros, la millor opció. Tanmateix, l’accepten davant la negativa a fer un museu. L’ambigüitat d’aquests propòsits és evident: no es diu res del finançament del nou centre i en canvi el Departament manifesta que el pressupost d’arts visuals de l’Arts Santa Mònica serà destinat a l’equipament cultural municipal de Fabra i Coats. Tampoc s’ha plantejat la direcció del centre a partir de gener de 2018.
Arts Santa Mònica és un centre dedicat a l’exploració de la creativitat i la innovació en l’actual cultura digital i els seus múltiples formats i llenguatges artístics. Un centre per a les arts, les seves hibridacions, la transversalitat de disciplines, l’experimentació i el risc, i la incertesa de la recerca.
En aquests moments estem en una dinàmica de col·laboracions amb més de 30 institucions i projectes de creació de diferents tipus: multidisciplinars: Sònar, Eufònic urbà, MECAL; artístics: Loop Barcelona, Swab Barcelona, Arts Libris, Hamaca, DOCfield, Hangar; literaris: Institució de les Lletres Catalanes, Dilluns de poesia, PEN català; musicals: Cicle Out Side, Cicle Simple Series; arts escèniques: If Festival, Festival In situ; universitats i centres educatius: Universitat de Barcelona-On Mediation, Universitat Oberta de Catalunya, Escola Elisava, etc. Aquestes sinèrgies també s’estableixen amb altres actors socials i culturals del barri i la ciutat com l’Institut Ramon Llull, Fundació Tot Raval, Institut Français de Barcelone, Raval(s) cultural, etc.
Arts Santa Mònica és allò que el Departament va demanar que fos a les bases del concurs que jo vaig guanyar. Sembla ser, però, que de nou el Departament ha canviat d’opinió i ara creuen que el projecte, i per tant també el seu encàrrec de fa tres anys, té una missió confusa. Penso que la funció del centre és necessària i actual en l’ecosistema cultural de la ciutat i del territori. Precisament la seva pluridisciplinarietat de llenguatges artístics és el que li dóna una de les seves marques i caràcter, equiparable amb altres centres vius i dinàmics en l’actual context estatal i internacional. En els darrers anys un dels meus objectius com a director ha sigut establir múltiples col·laboracions amb altres centres del territori, de manera especial els que formen la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, i també a nivell estatal, així com convertir-se en una referència de qualitat en la producció de projectes artístics, teixint una xarxa social d’implicació i de col·laboració amb entitats cíviques com mai havia tingut.
Cal que en l’actual context es prenguin decisions no fonamentades ni consensuades i que només responen a interessos polítics estratègics, determinant la fi de l’Arts Santa Mònica i del nivell de qualitat aconseguit?
Cal un canvi de direcció, sense complir els compromisos acordats, en un centre que està funcionant com un important referent artístic, social i cultural?

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies