12 Desembre 2018
Biblioteca Barcelona

Exageració, humor i erudició en el darrer llibre d’Eloy Fernández Porta

robert juan-cantavella

Què és la saforologia? Quina és aquesta idea que centra el darrer llibre de l’escriptor barcelonès Eloy Fernández Porta? El concepte no existeix. És una invenció del creador de l’afterpop que parteix de l’expressió ponentina “fer safor” i significa exagerar. Fidel a la proposta, tant el títol (“fer-ne un gra massa”) com el subtítol (“saforologia“) incideixen doblement en la proposta, n’exageren la seva presència.

Però, a què s’aplica aquesta exageració? A personatges com Donald Trump o Dalí, a activitats com la recol·lecció de bolets, a guardons com el Guinness dels Rècords, a oficis com el del rajoler, a disciplines com el col·leccionisme, a institucions com el Museu, a ambicions artístiques com la de la immortalitat, a artistes com Oriol Vilanova… i, més o menys –per no continuar amb una enumeració exagerada– a Tot, així en majúscules. Perquè la “saforologia” no és ben bé el tema d’estudi d’aquest assaig, sinó el seu punt de vista; unes ulleres que ens endinsen en un recorregut analític per la cultura contemporània catalana (però també la global) mirant sempre amb les mateixes diòptries: de Carlos Pazosa a Enrique Vila-Matas, de la indústria de la pornografia a casa nostra a Miralda, de la gestió cultural institucional a Peruchoi Guillamon, del concepte d’artista emergent a Pau Riba… passant sempre per Oriol Vilanova.

És aquesta una perspectiva suficient? No, n’és només la seva graduació. Els lectors d’aquest escriptor, premi Anagrama d’assaig i Premi Ciutat de Barcelona d’assaig, ja estaran acostumats a l’explosiva barreja de disciplines del pensament que sol posar en joc. Amb llibres com Afterpop. La literatura de la implosión mediática(2007), Homosampler. Tiempo consumo en la era afterpop(2008), €®O$. La super producción de los afectos(2010), Emociónese así. Anatomía de la alegría (con publicidad encubierta) (2012), En la confidencia. Tratado de la verdad musitada(2018, tots ells publicats a l’editorial Anagrama), Fernández Porta ha utilitzat les eines intel·lectuals de la crítica cultural, el feminisme, la sociologia, la crítica literària, la psicologia, la filosofia o la retòrica i oratòria clàssiques per tractar temes com l’amor, publicitat, l’art, la política o la literatura, sempre amb un mateix horitzó: tractar de desentranyar les regles ocultes que determinen el funcionament de les persones al si de la societat de consum, partint sempre de la sospita. En aquest context, L’art de fer-ne un gra massa acudeix a la mateixa combinació de disciplines per traçar una història cultural –discontinua, juganera, sorprenent– de l’exageració, com matèria artística però també com condicionament humà.

I com en tots els altres casos, les mesures dels ingredients canvien en funció del plat que cuina l’autor. En aquest cas, i per assenyalar només un dels factors diferencials, Fernández Porta afegeix a la seva recepta un bon grapat d’humor. Compte, perquè l’humor sempre ha estat present als seus llibres, tant als assaigs esmentats com als seus llibres de relats: Los minutos de la basura (Montesinos, 1996), i Caras B. De la música de las esferas (Debate, 2001). Però aquí té una rellevància molt superior. Es tracta d’un humor aparentment més planer, més quotidià, però que, paradoxalment, serveix a l’autor per encomanar-li un vigor nou a una forma clàssica de la literatura reflexiva: el dialogisme. Si el lector vol petar-se de riure fent un primer tast d’aquest llibre, que vagi a la seva llibreria, es faci el despistat, i doni un cop d’ull directament a la pàgina 224, on podrà llegir la secció “Io em vai inventar els anys vuitanta, xaval”.

Perquè aquesta és l’altra. L’art de fer-ne un gra massa és el primer llibre en català de Fernández Porta. Si als seus llibres anteriors ja demostrava un domini del castellà que li permetia recórrer sense despentinar-se les maneres poètiques que van de Góngora a Chiquito de la Calzada, la plasticitat i versatilitat, l’erudició i amplitud de registres en l’ús del català que posa a sobre de la taula amb aquest llibre no són menys exagerats.

I tot, com dèiem, endinsant-se de forma discontínua però sistemàtica en una bona part de l’obra de l’artista conceptual Oriol Vilanova (Manresa, 1980), com ara la seva exposició Diumenge (Fundació Antoni Tàpies) o l’obra Waiting fort he Moment; una darrera perspectiva que és de fet la més determinant. La relació entre l’autor i l’artista ve de lluny, té a veure amb l’activitat comissarialde Fernández Porta a centres com La Capella (on prepara un nou projecte, en col·laboració amb altres comissaris, per a la temporada de l’any que ve), i acaba de perfilar el llibre, el qual –des de la seva exagerada ambició– pot també llegir-se com una monografia parcial dedicada a l’obra de l’artista.

Aquells que el pròxim 19 de desembre siguin per Barcelona, tindran l’oportunitat de saber-ne un poc més sobre aquest llibre meravellós a la presentació que tindrà lloc a les 19:00 hs. la Fundació Antoni Tàpies, que comptarà amb la presència de tots dos, Eloy Fernández Porta i Oriol Vilanova.

Eloy Fernández Porta, L’art de fer-ne un gra massa. Una història cultural de la saforologia, a partir de l’obra d’Oriol Vilanova (Llibres Anagrama, Barcelona, 2018)


Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies