20 Setembre 2014
Opinió Barcelona

Dalí, al día

pilar parcerisas

És indubtable el canvi de percepció sobre l’obra i la figura de Salvador Dalí que hi ha hagut d’ençà de la seva mort, el 1989. D’aquell personatge histriònic que apareixia estrafolari al No-Do o a la televisió en blanc i negre del franquisme abillat elegantment amb abrics de pell de tigre, bigotis refilats i elegants bastons que reblaven la seva autoritat de geni a la platea dels artistes del segle XX, s’ha passat a un altre Dalí, fruit de l’estudi, l’anàlisi i la recuperació del seu llegat artístic.

Abans de la mort de Salvador Dalí tan sols hi havia hagut dues exposicions antològiques de referència, la que va fer el Centre Georges Pompidou, el 1980, i la que va tenir lloc al Palau de Pedralbes, el 1983. Els embolics de l’herència van omplir nombroses pàgines dels diaris, però l’estudi de l’obra de Dalí avançava. La posada en marxa a la Fundació del Centre d’Estudis Dalinians, la catalogació i ordenació dels documents, quaderns i notes del pintor, va contribuir, sens dubte, a establir mètode a l’estudi de l’obra de Dalí, que no n’havia tingut mai. I, així, es van realitzar estudis i exposicions sobre l’obra de joventut i sobre la seva relació amb García Lorca.

El centenari de l’any 2004 va ser una fita important en el canvi de percepció. Es va publicar l’obra escrita de Dalí, fonamental per entendre el personatge i la seva aportació al surrealisme, l’exposició Dalí i la cultura de masses va situar l’artista al costat de la publicitat i la cultura pop, el va presentar com un avançat a l’esperit performàtic dels anys 60 i 70, i va obrir les portes a altres aspectes específics de l’obra daliniana, com ara el cinema. L’antològica Dalí del centenari a Filadèlfia i Venècia, la recent retrospectiva al Centre Georges Pompidou i al Museu Reina Sofia i la que es prepara sobre Picasso i Dalí marquen noves fites en els estudis dalinians. Altres aportacions a destacar són The Endless Enigma (2003), sobre la doble imatge; Dalí, afinitats electives (2004), sobre les fonts del mètode paranoicocritic; El país de Dalí (2004), sobre l’entorn local, o  Dalí, una vida de llibre (2004).

S’ha reconegut el llegat estètic de Dalí en artistes com ara Jeff Koons o Damien Hirst i el triangle dalinià: Figueres, Portlligat i Púbol és ara una destinació turística de primera magnitud a Catalunya, gràcies també a la tasca de la Fundació Gala-Salvador Dalí que, a més, ha sabut invertir els guanys ampliant la col·lecció i la documentació.

Foto: © Joan Vehí. Cadaqués, 2014. Drets d’Imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí. Figueres, 2014.

Etiquetes: · · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies