Andrea Zurek exposa a la Galeria Alex Voinea

Associem el blanc a la puresa, el blanc immaculat és assimilable a la neteja, a la lluminositat, a la potència, a la possibilitat. Davant un llenç en blanc projectem els nostres somnis però també els temors. El blanc és absència de color. El negre ha estat definit com la reunió de tots els colors, la seva connotació, històricament, ha estat la visió negativa: núvols negres, negre passat, negra sort... però el negre ha fascinat i segueix embruixant hipnòticament per la seva brillantor, insondable atzabeja, per la seva energia latent (petroli, carbó), pel seu misteriós encant. Andrea Zurek, art-terapeuta resident a Sitges des de 2004 junt l’artista suïs Marc Egger, ha treballat aquesta sèrie de pintures entre el blanc i el negre perseguint l’equilibri, buscant la vibració i atrapant el moviment. Acció feta imatge que presenta a la galeria Alex Voinea. El xoc entre oposats produeix un moment únic, una il·luminació que irromp en la total obscuritat, un encegador contrast i també un pacte entre ambdós extrems, una treva de pau i respecte per l’harmonia que es produeix en barrejar mons antagònics i complementaris a la vegada, com Ying i Yang. Situar-nos davant aquests abstractes entre la frontera blanca i la del negre, raonar enfront d'ells un sentit transcendent és quasi immediat; aquests quadres suggereixen un moviment de dalt a baix. En la textura de la pinzellada hi trobem ritmes mentre que la composició ens parla de límits, talls, desplaçaments més o menys explícits. La connexió entre el que és celeste i el que pertany a la terra ha estat una constant en l’obra pictòrica i escultòrica d’Andrea Zurek, deixebla directe de Joseph Beuys (1921–1986). Ara en aquest més recent treball l’artista s’endinsa fins a les últimes conseqüències, barallant-se amb els mínims instruments, limitant la seva gamma de possibilitats i demostrant que la màxima del menys és més funciona en cada una de les seves aproximacions. Perquè aquests “entre blancs i negres” són una espècie d’assajos, provatures o exercicis d’expressió que mostren de manera simbòlica i abstracta el bagatge, l’experiència i el moment crític actual, tant personal com global. Andrea Zurek intenta descobrir la veritat a través d’aquest ritu profund que és per a ella la pintura. Els seus quadres sorgeixen de la part més fonda de la seva ànima, inconscientment cada un d’ells és com una descàrrega, alguns són com llamps, fulminants, veloços i puntuals; d’altres són com una glacera, gairebé immòbils però constants i amb una terrible càrrega, impossible detenir el seu implacable, tot i que imperceptible, avenç. En definitiva es podria dir que Andrea Zurek amb aquests seus exorcismes ha assajat de treure fora totes les pors, plasmar-les en aquestes cartolines on han quedat bolcades, alliberar-se de les forces que l’oprimeixen, desentendre’s dels temps i espais. Probablement ho ha aconseguit i és per això que vol mostrar-ho a costat de l’obra d’un pintor sitgetà tan distint com és la d’Alex Voinea, tot color, volum i brillo. L’oportunitat d’entrellucar els contrastos es pot veure a la galeria Alex Voinea, al carrer Nou de Sitges.