5 Febrer 2019
Fires Madrid

Art Madrid ’19: One Poject, el triomf del color

bonart

Aquest any, una de les grans novetats del programa és la incorporació de Nerea Ubieto, crítica i comissària que presenta una exposició protagonitzada només per dones artistes. Aquesta elecció, com afirma Ubieto, es basa “en la urgència d’equilibrar una balança que segueix molt descompensada i trencar una llança a favor de totes nosaltres”. Sota el títol “Ficcions, màscares i paisatges: el color com a teló de fons”, es recullen els treballs en la seva majoria inèdits de set artistes, destacant la presència internacional i en concret, sobresortint la participació llatinoamericana.

Com explica la comissària, són treballs que ens conviden a construir universos propis, ja que “mitjançant la creació podem desprendre’ns dels llasts que alenteixen el desenvolupament de la societat, dissoldre estereotips, inventar-ne de nous, apropiar-nos d’allò que volem canviar i, efectivament, transformar-lo. No hi ha límits que valguin, només màscares més o menys creïbles, amb major o menor càrrega de positivitat, de color”.

Els mons de ruta Vadlugaitė, artista representada per la galeria lituana Contour Art Gallery (Vílnius), es caracteritzen per les grans taques de color dins d’un paleta reduïda. Són composicions en què les línies són rotundes, mínimes, ja que el color ho domina tot. Amb una clara debilitat per les tonalitats blaves, els paisatges de Vadlugaitė descriuen espais que tenen molt d’abstracció, d’autobiografia, d’intuïció i rigorositat com assenyala Ubieto, qui els defineix com “catapultes d’idearis psicològics múltiples” en què es reflecteixen metàfores del ser de l’artista.

Grans taques de color també protagonitzen les pintures de la més abstracta i gestual Virginia Rivas, artista que participa amb la galeria en línia DDR Art Gallery (Madrid). L’abstracció emocional de Rivas es caracteritza pels relats expandits, les petites revelacions sobre vivències o els pensaments personals que interrompen les composicions. En conjunt, les seves pintures són com traços de mons interiors ara exterioritzats i exposats en un bell “deixar-se anar”. Com assenyala la comissària, Rivas ens convida a transitar per llocs potser més íntims, però possibles fins i tot en el marc d’una fira.

Igualment el treball de Mara Caffarone es mou entre l’abstracció i la gestualitat, al que se suma un marcat caràcter sensorial. Representada per la galeria argentina Granada Gallery (Comuna), en la seva obra es reflexiona sobre “els límits de la percepció i la necessitat d’identificar allò que observem”, explica Ubieto. De la pintura pura Caffarone salta ràpidament a la incorporació de materials extrapictòrics -especialment, els plàstics i l’aerosol-, al vídeo oa la instal·lació. De fet, la proposta que es presentarà a Art Madrid inclourà vídeo, instal·lació i pintura en una experiència artística que anirà molt més enllà del tradicional i contemplativa manera expositiva.

Per la seva banda, “el factor lúdic i la flexibilitat indomable de les pintures” de Núria Mora arriben a desbordar qualsevol suport, “com si el pigment geomatitzat -explica la comissària- naixés del fons de les parets i es colés per les seves esquerdes generant capes epidèrmiques i acumulatives”. Representada per la Galeria About Art (Lugo), Mora és una de les artistes més destacades de l’anomenat Post Grafit que, des de fa un temps, ha traslladat les seves seductores formes orgàniques i geomètriques del mur al paper. Això no obstant, com no podria ser d’altra manera, aquestes formes coloristes tornaran a ser insurrectes i superaran els límits dels marges impostos.

Sofia Echeverri, que arriba amb la galeria Flux Zone (Ciutat de Mèxic), té una manera molt particular d’expressar els seus relats. Echeverri part de narracions en blanc i negre, de tendència figurativa i geomètrica, que passen a ser actualitzades i transcendides per mitjà del contrast que exerceix la introducció de vívids colors –magentas, verds i blaus. Habitualment, darrere d’aquesta estratègia formal es troba una crítica conceptual: “el contrast qüestiona, diu l’artista, el que perdem pel que preferim conservar”. Per Art Madrid es presenta una selecció de tres de les seves sèries més destacades: “Jocs prohibits”, “Trampland” i “Demanar la pluja”, sèries en què la seducció, el misteri i el desassossec -fins i tot el sinistre freudiano– configuren narracions trencades que serveixen a Echeverri per escindir la realitat.

D’altra banda, es presenten els jocs de màscares de Manuela Eichner, creacions amb les quals l’artista reinterpreta models i mites femenins emprant el collage com a mitjà fonamental des del qual subvertir els significats. Representada per la galeria brasilera RV Cultura i Art (Salvador de Bahia), Eichner ens introduirà a Art Madrid en una particular selva tropical en què es descriu tot un catàleg de pertorbacions del paper femení tradicional. Es tracta d’un treball de reescriptura visual amb el qual crea nous paradigmes, proposa noves iconografies, on la provocació arriba a unir icones de la tradició mitològica amb estereotips pornogràfics i motius vegetals per reflexionar sobre “el salvatge domesticat”. Plantes i dones com a protagonistes doncs, com afirma Ubieto, en els dos casos es pot parlar “de cossos domats, sotmesos, reduïts a simple decoració”.

Aquestes reivindicacions les comparteix amb Alejandra Atarés qui, representada per la galeria Víctor Lope Art Contemporani (Barcelona), tanca la proposta d’One Project amb dues de les seves principals línies de treball. D’una banda, ens convida a protagonitzar vides alienes des de la representació colorista de dones que ens giren l’esquena, ens oculten els seus rostres absortes davant borrosos horitzons. D’altra banda, també des de la seva característica figuració detallista de motius plens de color, ens trasllada a paisatges de somni en els que “trenca amb les normes de la perspectiva i de l’espacialitat real per introduir-nos en paradisos ficticis en els quals el dins i el fora es confonen”. Com conclou la comissària, es presenten diferents creacions en què “el color es propaga, contamina ambients i connecta les set propostes en una onada de frescor i vigor”.

A la imatge, Jardi amb fons rosa, 2018. Alejandra Atarés.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies