4 setembre 2016
Reportatges Barcelona

“Vivem de respostes”

aina mercader

La Virreina, Centre de la Imatge va ser l’escenari, durant els mesos de febrer, març i abril, del suggeridor cicle Valor! 10 debats sobre la construcció del valor de la ciutat, a cura de Jorge Luis Marzo i Joana Masó, fruit d’un encàrrec de la comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda. Corren noves formes i maneres de fer política i, per fi, ha arribat el moment de qüestionar algunes veritats que fins ara s’havien donat com a certes i furgar en diversos imaginaris històrics i culturals de la ciutat. Les xerrades han posat el focus sobre alguns dels temes que fins ara romanien com a debats invisibles: Educació i desproductivisme; El nomenclàtor viu: Samaranch, Pujol i Colom pugen i baixen de valor; La plusvàlua de la multiculturalitat: història d’un fracàs?; L’opció de la confusió: el valor polític de la ficció; Relats per fer. Censura i negativitat: els debats suspesos; Canòdrom parc de recerca recreativa. Smartcity: de l’arquitectura a l’enginyeria; Monuments per fer. Cal fer-los?; Escultura a l’horitzó: skylines ideològics de Barcelona; El valor humà: quan el monument és la gent (des de l’helicòpter); El valor de l’usuari: força de treball en l’economia digital. Per parlar de tot plegat, s’ha apostat per una mirada triple sobre cada una de les qüestions. Per això, cada una de les deu taules ha tingut la presència d’un membre que treballa a l’Ajuntament, d’un expert en el tema amb una opinió contraposada a l’oficial i d’un artista que coneix i ha investigat la problemàtica i que, a la vegada, exerceix de moderador, “per valorar les recerques artístiques que sovint són menyspreades en un entorn de lògiques productives”, proclama Marzo. La cirereta l’han posada les intervencions del públic, generalment molt actiu en cada una de les trobades.

“No tenim eines –rebla el comissari–, des de posicions d’esquerres, per interpretar les coses que actualment passen a la ciutat. Vivim de respostes, les preguntes de les quals hem oblidat, ja no sabem quins eren els interrogants plantejats”. Aquest és el punt de partida, aprendre a trobar noves fórmules i nous instruments per parlar de velles lògiques, repensar la ciutat des de múltiples punts de vista. L’assumpte del nomenclàtor, per exemple, aixeca sorprenentment veritables passions entre els barcelonins i sobretot tenint en compte que només es posa nom a una trentena de carrers nous a l’any. La política actual és la de posar noms de dona –només un 7% de les plaques recullen noms femenins; molts, per cert, són de santes en jardins, interiors d’illes– o bé es té en compte la possibilitat de reanomenar, desvalorar antics noms i valorar-ne de nous. Però quin és el sistema que cal aplicar? Hi ha possibilitat de consens? Des de la taula, Francesc Mercader, membre de l’Associació de Veïns Sants-Montjuïc per la Independència, va explicar la lluita veïnal perquè l’avinguda de l’Estadi de Montjuïc no passés a dir-se de Juan Antonio Samaranch. En la mateixa línia, el setè debat va tractar la necessitat de construir o no nous monuments –que es reclamen des de diferents col·lectius socials– i què fer amb els vells –per dir-ne alguns de controvertits, el de Cristòfol Colom o el d’Antonio López–. Marzo proposa “desestetitzar el patrimoni, no pensar-lo en clau artística i intervenir, vandalitzar, els existents i, fins i tot, proposar-hi intervencions efímeres”. Manuel Delgado va recordar que els monuments “estan al servei de la història i no de la memòria”, i hi va afegir: “Com pot ser que enlloc no hi hagi un monument a la resistència feixista? Potser no hi és perquè no cal, els carrers i les places tenen memòria i se’n recorden, dels fets encara que no hi hagi cap placa.” En una altra línia, Valor! també va dedicar un dia a la censura, tot posant especial atenció al recent i lamentable cas de l’exposició La bèstia i el sobirà del Macba. En Valentín Roma –flamant director de La Virreina– ho va patir de primera mà en ser acomiadat com a membre de l’equip de comissaris del museu, i sense entrar en els detalls morbosos de la seva història va assenyalar que “atès que hi continuarà havent casos de censura sempre que es faci una interpretació equivocada de la responsabilitat pública, cal crear sistemes de regulació, establir protocols i incloure altres agents, de l’associació d’artistes o de crítics, als patronats dels museus”. La taula dedicada al fake, amb l’imprescindible mestre del joc de la confusió Joan Fontcuberta, va ser una de les més divertides, sobretot quan l’artista va jugar amb la credulitat dels assistents i va anunciar que “l’obra de Frederic Amat per a la façana del Liceu és un fake realitzat conjuntament”. Tot seguit va presentar El decàleg del fake, i la sospita sobre la improbable veracitat de la notícia s’apoderà del públic.

Si en voleu saber més, no patiu, tots els debats estan en streaming al web de La Virreina. Com diu Marzo, no hi trobareu solucions, sinó “temptatives de preguntes per a aquelles respostes que donam per bones de fa massa estona”. La polèmica no s’ha acabat, ans al contrari. Sobre la taula hi ha més interrogants dels que hi havia abans del cicle. Valor! ha obert les portes de la discussió sense dogmes.

A la imatge, esbossos del projecte de la façana del Liceu de Frederic Amat.

Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies