26 juny 2013
Reportatges Venècia

Venècia i els pavellons nacionals

montse badia

Des de la seva inauguració, l’any 1895, la idea de representació nacional en la Biennal de Venècia va adquirir un progressiu protagonisme. Les arquitectures dels pavellons situats als Giardini es van construir a partir de característiques nacionals. Però quin paper juga ara el nacional en l’art contemporani? Podem parlar d’un art nacional al segle XXI? Encara que la idea dels pavellons nacionals pot resultar anacrònica, a Venècia, aquesta ciutat al marge del temps i de l’espai, tot pot ser negociable i repensable. 

En la Biennal de Venècia 2013, alguns pavellons toquen aquest tema tant en el fons com en la forma. Els pavellons de França i Alemanya han decidit intercanviar els seus espais. En un intent de reflectir que el diàleg entre cultures va més enllà de les fronteres nacionals, Anri Sala, l’artista que representa França, és mostrat al pavelló alemany i els artistes Ai Weiwei, Romuald Karmakar, Santu Mofokeng i Dayanita Singh, comissariats per Susanne Gaensheimer, exposen al francès. 

Els pavellons de Xipre i Lituània també col·laboren en un projecte comú, comissariat per Raimundas Malašauskas. El projecte es diu Oo i no parteix de cap concepte preestablert. El comissari va realitzar un concurs obert a artistes xipriotes, lituans i internacionals, i proposa una exposició basada en seqüències, que es presenta en un edifici modernista proper als espais oficials de la biennal. 

L’assumpte transnacional s’evidencia també en l’elecció de comissaris de prestigi d’un país diferent als pavellons que representen. És el cas de Jonathan Watkins, al pavelló de l’Iraq, on presenta una mostra col·lectiva, o Udo Kittelmann, al pavelló rus, en el qual ha treballat amb Vadim Zakharov. El pavelló d’Estònia, comissariat per Adam Budak, mostra el projecte de Dénes Farkas Evident in Advance, que reflexiona sobre el llenguatge i la impossibilitat de la traducció. Un altre exemple: Kathrin Rhomberg, la comissària austríaca que l’any 2010 va comisariar una magnífica Biennal de Berlín a partir del tema de la realitat, és la responsable del pavelló de Kosova, en el qual ha treballat amb Petrit Halilaj, un artista que explora les nocions del real i la memòria. 

Seguint aquest recorregut per Venècia 2013, destaquem un pavelló que sempre crea expectació, el de la Gran Bretanya, que té la presència de Jeremy Deller. Deller treballa amb el real, sovint a partir de la confrontació de diferents fets o situacions. El pavelló espanyol presenta un projecte comissariat per Octavio Zaya amb Lara Almarcegui, en el qual parteix de la investigació de la ciutat contemporània i les seves ruïnes modernes (descampats, espais desocupats, etc.). 

Al pavelló austríac, Mathias Poledna presenta les seves habituals inteconnexions entre art i entreteniment, i els mecanismes de creació de la imatge. Detaquen també les micronarratives de Mladen Miljanovic, al pavelló de Bòsnia i Hercegovina. El pavelló danès planteja una col·laboració experimental entre un artista, Jesper Just, i un equip d’arquitectura i comunicació, Project Projects. 

Sarah Sze és la protagonista del pavelló dels Estats Units d’Amèrica. Sze modifica l’arquitectura del pavelló i connecta l’interior i l’exterior, mitjançant la creació d’una seqüència d’instal·lacions específicament pensades per a l’espai, en les quals incorpora continus salts d’escales i grandàries. 

Curiós és també el projecte Between the Sky and the Earth / Tra il cel i la terra de Kata Mijatovic, al pavelló de Croàcia, que parteix d’un perfil al Facebook, The Dreams Archive, en el qual qualsevol pot participar arxivant els seus somnis, i que té forma d’instal·lació, a la Sala Ticià del centre cultural Don Orione Artigianelli. 

El pavelló finlandès parteix d’un fet esdevingut l’any passat, la caiguda d’un arbre que va destruir part del pavelló i que va obligar a la seva renovació. Antti Laitinen hi presenta Falling Trees, que parla d’art i naturalesa, explora la imprevisibilitat i força destructiva del fet, però també el seu impuls transformador. 

Nicola Constantino proposa al pavelló de l’Argentina, quatre instal·lacions sobre la figura d’Eva Perón, una dona que va ser moltes dones i que funciona també com a metàfora del seu país. 

I acabem el recorregut amb la lògica expectació creada pels països que participen per primera vegada en aquesta biennal, com ara les Maldives, les Bahames, Costa d’Ivori, Nigèria, Bahrain i, com a curiositat, el Vaticà. 

A la imatge, pavelló d’Espanya. Lara Almarcegui. Biennal de Venècia 2013.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies