12 gener 2015
Fires Brussel·les

Un Delvaux a la venda a Brafa en benefici de Télévie i l’Institut Jules Bordet

bonart

Durant la BRAFA 2015, es posarà a la venda un quadre de Paul Delvaux, donat per un col·leccionista privat, mitjançant el sistema de la subhasta silenciosa (preu de reserva). La recaptació obtinguda amb aquesta venda es dividirà a parts iguals entre Télévie i l’Institut Jules Bordet, hospital multidisciplinari integrat, únic a Bèlgica, exclusivament dedicat a les malalties oncològiques. Télévie és una telemarató solidari posat en marxa en 1989 pel canal de televisió belga RTL-TVI i que cada any recapta fons a favor de la investigació de la leucèmia i de qualsevol forma de càncer.

Paul Delvaux a principis dels anys 30
A principis dels anys 20, Paul Delvaux freqüentava als pintors del Rouge-Cloître, a Brussel·les. Aquest grup d’artistes impressionistes pretenia reproduir i integrar la natura que els envoltava amb un estil figuratiu i realista. En aquest lloc, que servia de punt de trobada per a aquests artistes paisatgistes, iniciaria una amistat amb el pintor Alfred Bastien i coneixeria a la majoria dels artistes impressionistes de l’època. Aquesta etapa indispensable permetre a Paul Delvaux desenvolupar la seva tècnica i aprendre les subtileses de l’oli i les variacions de la llumNo obstant això, les seves obres segueixen sent sorprenentment buides, mentre que a partir de 1925, els personatges comencen a fer la seva aparició i la figura humana es traurà el cap a la seva obraLa vida s’imposa a Paul Delvaux com una evidència ineludible, els seus quadres es convertiran llavors en homenatges a la vida i, especialment, a la dona. Durant un viatge a París el 1928, queda fascinat per l’encant de la pintura de Modigliani i, fruit d’aquesta fascinació, començarà a incorporar als seus quadres dones boniques de rostre allargat. Aquesta etapa marca la recerca de Paul Delvaux de la dona ideal i la seva representació

La vida artística que envolta l’artista a Bèlgica es caracteritza per una gran efervescència i la gran retrospectiva d’Ensor, al Palau de Belles Arts de Brussel·les de 1929, serà una nova revelació. El món imaginari i grotesc del mestre, ancorat en la tradició expressionista i simbolista, obre a l’imaginari noves vies i reflexions cap a una forma surrealista.

En 1932, Delvaux visita el museu Spitzner, una atracció forana on es pot veure la Venus endormie (Venus adormida), una dona nua de cera en una vitrina. Aquest quadre de 1932 és una barreja d’expressionisme i obre el camí cap a l’imaginari surrealista de Paul Delvaux.
Al mateix temps, en Laethem, una petita localitat propera a Gant, diferents grups d’artistes exploren el simbolisme i l’expressionisme. Aquesta petita localitat acull uns 50 artistes. Aquí trobem a les figures més destacades del simbolisme, l’impressionisme i l’expressionisme a Bèlgica.
Paul Delvaux és molt sensible a aquest expressionisme flamenc la temàtica central es concentra al voltant de la figura humana ia la vida quotidiana, en la seva humanitat més profunda. Tres artistes marcaran d’una manera especial a Paul Delvaux: Constant Permeke, Gustave De Smet, del qual posseeix dues obres, i Gustave Van de Woestijne.

Li Rideau rouge (La cortina vermella), 1934
En aquesta obra monumental i extremadament poètica, Paul Delvaux no busca en absolut la senzillesa d’una representació clàssica de la dona. Una dualitat s’instaura entre la recerca de l’ideal, la seva visió imaginària de la dona perfecta i la realitat que pot sorgirLa composició aparentment clàssica és, en realitat, més subtil i complexa. La dona representada sembla físicament present, però, no mira l’espectador, està en un altre lloc, en un món imaginari que se’ns escapa. Està feliç o simplement nostàlgica o pensativa, inaccessible per a l’espectadorBella i serena, aquesta dona presideix un decorat relativament desproveït però no menys simbòlic. A la seva esquerra, una gran cortina vermella, molt present, marca una ruptura, un pas, està a punt per tancar-se. La idea de la cortina és un element que apareix reiteradament en el simbolisme de René MagritteD’altra banda, aquesta jove gairebé absent, en el seu somni de felicitat, el cap girat cap a la dreta, cap a una finestra gairebé invisible, a través de la qual sembla desitjar poder escapar-se. De factura encara expressionista, en el deixant de Van de Woestijne i Gustave De Smet, aquesta obra important anuncia i representa ia la recerca incansable de Paul Delvaux de la dona ideal i inaccessible a través d’un univers que, més tard, reinterpretaría i desenvoluparia sense parar.

A la imatge, Paul Delvaux. La cortina vermella. 1934.

Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies