15 febrer 2012
Reportatges Tarragona

Josep Maria Rosselló presenta al seu estudi, “Artist” de Gaüeca, el fotógraf de Dalí a Madrid

josep maría rosselló

Vaig conèixer Miguel Ángel Gaüeca al Madrid de finals dels 80.Un món farcit d’artistes, idees i projectes. Una d’aquestes produccions que ranejava l’impossible va ser la Plaza de Salvador Dalí. Filla d’un anterior projecte, El arte en la calle, comissariat per l’inefable crític d’art Santiago Amón i produït per ARA-Espacio de Creación i l’Ajuntament de Madrid, que va mostrar l’obra dels grans mestres de l’avantguarda clàssica: Picasso, Miró, Gris i Dalí, reproduïda a les tanques publicitàries de tot l’Estat espanyol. A la plaça, davant d’un dolmen en granit de tretze metres d’altura, Dalí va voler que s’hi instal·lés el Newton, una bellíssima escultura que es va haver de fer expressament a partir de la que s’exposa al Teatre-Museu Dalí de Figueres i fondre-la a tres metres, en bronze. Vaig considerar necessari documentar el procés de foneria, i el fotògraf, encara estudiant, a qui es va fer l’encàrrec va ser Miguel Ángel Gaüeca. Ara, passats mes de vint anys, perduts els negatius, n’he volgut mostrar unes emotives i diminutes còpies en blanc i negre, avui històriques. Son la síntesi d’un treball en equip i un record dels viatges, des de Glorieta de Rubén Darío a Arganda del Rey, on hi ha la foneria de l’inoblidable escultor Eduardo Capa, capità d’aquest vaixell i que ja havia treballat temps enrere amb Salvador Dalí a Venècia.

I per arrodonir aquesta mostra vaig demanar a Gaüeca un dels seus magnífics autoretrats, Artist, de l’any 2002, inclòs al llibre Deals, Shapes and Void. Gaüeca, publicat per Artium Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo. I em va cedir una còpia d’exposició, que ara penja, atrevida, sobre la part d’art, al petit racó del meu taller, dedicat a mostrar projectes d’altres artistes. Gaüeca fa de la seva imatge l’eix de la seva obra. Però aquí va més enllà i, en un impuls transgressor, s’ofereix al públic com un home anunci de les pàgines eròtiques de la premsa gràfica. Hi ha un intens perfum dalinià i warholià en el context d’aquesta obra. Recordo una portada de la revista Interviú, que curiosament mai més no he pogut trobar, on Dalí apareixia a tota plana, i en què a peu de pàgina es podia llegir Soy la mayor prostituta de la historia. Gaüeca, contemporani de la Movida, és hereu de la intuïció surrealista i el joc permanent del pop.

El projecte de Gaüeca es pot veure a Espai Rosselló Tàrraco de Tarragona de l’1 de gener al 15 de març del 2012. És el primer acte de la programació Tarragona, Capital de la Cultura.

A la foto de Miguel Àngel Gaüeca, Rosselló i Eduardo Capa en el taller on es va fondre l’escultura “Newton” de Dalí.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies