11 març 2013
Reportatges El Vendrell

Nicole Florensa (Fenosa), crear prop d’un creador

arnau puig

Nicole Fenosa, més coneguda com l’esposa de l’escultor Apel·les Fenosa, pogué observar durant gairebé tota una vida com es manifesta l’impuls, la fuga i necessitat expressiva d’un artista. Cal reconèixer que l’obra de Fenosa ofereix uns especials efectes potser no gaire afins al concepte tradicional d’escultura. Fenosa és més aviat un escultor de filigrana, s’assemblaria més a un orfebre, un elaborador de joies, no pas pel valor dels suports ni de mercat, sinó per l’impacte visual; tanmateix l’obra de Fenosa està ben allunyada d’una noció decorativa. En canvi, sí que hi és ben present el treball manual, minuciós, detallista que, una vegada acabada l’escultura, esdevé un conjunt d’elements indestriables, compacte, unitari.

Doncs tot això és el que observava Nicole des del 1947 al costat de l’escultor Fenosa. Si tenia sensibilitat per acompanyar l’artista no podria deixar-ne de tenir per sentir-se impulsada, ella també, a la creativitat, a l’elaboració d’unes formes a l’espai que retenim no només d’aquells que ja el manipulen, sinó també d’aquells altres que, pel  motiu que sigui, se senten impulsats, també, a expressar-se i que, a l’ensems, tenen necessitat de fer-ho per mitjans que, d’entrada, ja els resultin singulars.

És aquí on apareix la Nicole, autora de gravats, autora de fotografies, autora d’aquarel·les, dibuixant. I el que em sembla més important de tot plegat és aquesta atenció al procediment, i és per això que he emplaçat l’activitat de dibuixar al final, perquè a ella el que l’interessava més era el procés, l’instrument, la materialitat de l’acció creadora atès que la sensibilitat ja la posseïa. Del burí el que cal dominar més és la capacitat de l’instrument d’incidir, de traçar el que la voluntat i la sensibilitat exigeixin. Una cosa és dibuixar i una altra cosa molt diferent és gravar; una cosa és que plagui o desagradi la realitat i una altra cosa molt diferent és fotografiar-la per retenir-la. Aquesta és l’aportació de la Nicole, que firmava amb el cognom de Florensa, el cognom de mare del seu espòs escultor, les obres que ella feia i de les quals no es prodigà gaire. La Nicole és també aquella dona severa, eixuta, però sempre amatent a la persona que estima.

Ben segur que, si bé la necessitat de l’art pogué aparèixer en la muller en veure com l’Apel·les treballava les escultures, encara és més segur que la finor de la seva creativitat se li degué engrandir quan amorosament les observava i amb atenció extrema les ordenava, preparava i disposava perquè fossin contemplades per sempre més. La vista, el lliurament i la sensibilitat també arriben a convertir-se en creadores; heus ací la Nicole Florensa (Fenosa), que va morir a París el 13 de novembre del 2012.

A la imatge, Apel·les Fenosa i Nicole Florensa. Foto Francesc Català Roca, 1984.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies