27 març 2016
Reportatges Barcelona

Millores del marc jurídic

m. isabel niño (*)

Tots estarem d’acord en l’afirmació que el mercat de l’art necessita un nou marc jurídic. És obligada una reforma integral de totes i cadascuna de les lleis que l’afecten per adequar-se a les necessitats i particularitats que li són pròpies i poder d’aquesta manera, per exemple, oferir l’oportunitat de competir amb altres països que gaudeixen de majors beneficis en qüestions tan fonamentals com ara les fiscals i, lligades amb aquestes, les del mecenatge.

El despatx que represento, NIAL Art Law  –despatx d’advocats especialistes en el mercat de l’art–, va tenir l’oportunitat de formar part de la comissió de treball del marc jurídic per al pla integral de les arts visuals, promogut i elaborat pel Departament de Cultura a través de la direcció general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya.

Des de la comissió, reconeguts professionals del sector de l’art vam exposar i debatre els punts legals que s’haurien de reformar i adequar.

No hi ha dubte que s’ha debatut molt sobre l’adequació de la llei de propietat intel·lectual a les necessitats específiques del sector, amb una especial atenció al seu ajust en relació amb els supòsits que es deriven de les noves pràctiques artístiques.

Cada vegada són més els artistes que desenvolupen el seu art a través de processos col·laboratius, el socially engaged art, el qual no té cabuda en l’actual llei, com tampoc en tenen les obres creades per comunitats indígenes a les quals no es pot assignar una única persona física com a autora.

D’altra banda, és imprescindible modificar la redacció de l’article 8 de la llei relatiu a l’obra col·lectiva, ja que és una font de conflictes per interpretacions contradictòries en la nostra jurisprudència; així doncs, s’hauria d’establir de manera expressa que les obres de creació visual que s’incorporen a les obres col·lectives no es fonguin en aquestes obres, sinó que es pugui atribuir separadament el dret d’autor al creador amb independència del dret que correspongui a l’editor o divulgador de l’obra col·lectiva.

Així mateix, s’hauria de definir més i millor el text sobre la facultat que correspon a l’artista d’exigir el reconeixement de la seva obra i la seva facultat de poder perseguir aquelles obres falses que fraudulentament se l’imputen com a pròpies.

Aquestes són algunes de les millores proposades sobre drets d’autor, però n’hi ha moltes més en relació amb el dret de participació, paròdia, obres òrfenes, transmissió de drets als propietaris de certs suports materials, etc.

Un altre punt destacat del pla integral és l’impuls que s’ha de donar a la reforma de la llei del mecenatge. La nostra proposta va ser incrementar els incentius fiscals, apujant el percentatge de desgravament (70% en l’IRPF i 60% en l’impost de societats) i fixant-los sobre la base imposable i no sobre la base de la quota, com fan gairebé tots el països menys, actualment, l’Estat espanyol.

A més, vam proposar l’ampliació del nombre d’entitats amb dret a mecenatge encara que no siguin entitats públiques sense ànim de lucre, per exemple consorcis, projectes d’artistes, de petits emprenedors culturals, entitats no lucratives estrangeres sense ànim de lucre…

Així mateix, creiem que s’hauria d’incloure el micromecenatge en l’ordenament jurídic i dotar-lo d’estabilitat, claredat i coherència amb la resta de la normativa.

D’altra banda, s’hauria de deixar que el mateix donant pugui decidir la destinació de les obres en dació per pagament d’impostos. El que es pretén amb això és vincular l’afectació de la destinació de l’obra per complir la voluntat del donant, cosa que sens dubte és incentivadora.

Finalment, un petit apunt sobre la situació legal dels artistes visuals. Sobre aquest tema, per exemple, esdevé fonamental actualitzar el Codi de Bones Pràctiques i consolidar la bona pràctica d’elaborar i signar sempre contractes en el marc de les relacions entre artistes i galeristes, museus, marxants,… en el qual constin les obligacions i els drets de cada part de manera clara i reglada.

Aquestes són algunes de les propostes de reformes legals recollides en el pla integral, recull d’altres com ara: com millorar la situació laboral de l’artista i totes les reformes que s’haurien de fer sobre patrimoni històric, amb, per exemple, la immediata inclusió de l’art contemporani.

Felicitem la iniciativa i esperem que es puguin complir, en un període de temps raonable, totes les propostes.

A la imatge, Teoria d’Ignasi Abellí.

(*) Advocada especialista en el mercat de l’art.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies