15 febrer 2014
Notícies Sitges

La Menorca talaiòtica a la Tertúlia Bohèmia

isidre roset i juan

Luciano Ainsa fou l’encarregat de guiar la xerrada de la Tertúlia Bohèmia de Sitges que ens va apropar a la cultura talaiòtica de Menorca d’on ell n’és originari i ufanós cavaller de Sa Roqueta.

Existeix un projecte perquè les restes arqueològiques menorquines (talaiots, navetes, taules i sales hipòstiles) siguin declarades Patrimoni de la Humanitat, ja des de l’any 1978 s’està gestant aquesta iniciativa que es preveu sigui una realitat vers el 2016. Luciano ens va explicar de manera ordenada i documentada les particularitats de les pedres menorquines, monuments arqueològics declarats Béns d’Interès Cultural. Va situar-los en el moment històric, aproximadament en el primer mil·lenni abans de Crist i en els seus antecedents culturals.

Menorca fou anomenada de diverses maneres, els fenicis li donaren el nom de Nusa, per les fogueres que els seus habitants encenien. Els grecs la designaven amb el nom de Melousa que vindria a voler dir terra de bestiar. Els cartaginesos foren els primers que varen establir relacions comercials prop del Port de Maó, el mateix nom de Maó prové de Magon, general cartaginès germà d’Hanníbal Barca. Els menorquins en l’antiguitat eren tinguts com a poble guerrer i foren famosos en tota la Mediterrània pel maneig de la fona, una arma defensiva i d’atac que es feia amb espart per llençar pedres a gran distància, actualment aquest art s’ha convertit en un esport popular a Menorca, el tir amb fona.

Els talaiots pròpiament dits són les torres troncocòniques construïdes amb l’art de la pedra seca, és a dir, sense argamassa ni ciment; són molt semblants als nurags de l’illa de Sardenya. La funció d’aquestes construccions no era només defensiva sinó que també era una mostra del poder i estan vinculats amb l’estructura social i religiosa dels habitants protohistòrics de l’illa. Les navetes realitzades també amb l’art de la pedra seca tenien una funció funerària i reben aquest nom per la semblança que tenen a les naus marines girades del revés, algunes aprofiten els desnivells del terreny i les cavitats o coves. És dona la circumstància que Blanca De Nicolàs va participar els anys ’80 en una campanya arqueològica al jaciment de Torralba d’En Salobre on es va trobar una escultura votiva en forma de brau. Sembla que el culte al brau era molt estès en tot l’àmbit de la Mediterrània i les Taules mateixes podrien representar el cap d’aquest animal, temut i venerat per les cultures antigues.

Luciano va ser exhaustiu amb les seves explicacions recorrent a les imatges i explicant anècdotes vivencials de quan era un “nin” i anava a jugar amb els seus cosins o d’excursió amb els seus companys d’escola. El canvi que ha sofert l’illa en cinquanta anys és significatiu i positiu en l’aspecte de recuperació del patrimoni. Els poblats talaiòtics foren habitats durant els períodes de romanització i islamització de les illes balears i alguns conserven els noms de corral o galliner a causa del seu us quotidià per guardar bestiar o aviram. Ja en el temps de debat o de tertúlia pròpiament dita es varen suscitar preguntes més generals entorn la història d’una illa petita, Menorca, que ha estat ocupada pels anglesos i que fins fa pocs anys era autosuficient i refractaria a ser moneda d’intercanvi o venuda al turisme massificat que ha desfigurat el caràcter de Mallorca, Eivissa o tanmateix la nostra costa. La xerrada ens va provocar a tots els oients un intens desig de conèixer l’illa verda, reserva de la biosfera, en directe. Luciano i Pere, que aquell dia celebraven deu mesos de casats, ens hi van convidar.

Etiquetes: ·

Una resposta a La Menorca talaiòtica a la Tertúlia Bohèmia

  1. L’Isdre Roset, com sempre, ha sabut sintetitzar el que el meu marit, en Luciano, va anar desgranant amb petites anecdotes i breus comentaris perquè les 127 imatges, dels 25 monuments escollits per demanar la candidatura a Patrimoni de la Unesco, passessin lleugeres i representatives de tots els tipus i varietats i construccions megalítiques que es troben arreu. Varem haver de desestimar unes 200 imatges més, per evitar que els tertulians ens tiressin pedres a nosaltres. Totdon i tohom va dir que no se’ls hi va fer pesat i els va provocar les ganes de coneixer o reconeixer aquests espais. Varem tenir la sort que la nostra estimada Blanca de Nicolás ens expliqués les seves vivències com a arqueòloga a Torralba d’en Salord, cap a 1978.
    Gràcies a l’Isidre, en Santiago Salcedo amb el seu “Rincón del pensador” i a vosaltres per a redifondre. alpe

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies