10 desembre 2016
Reportatges Barcelona

Jusèp Boya i l’estat actual del Pla Nacional de Fotografia

aina mercader

Quan Jusèp Boya (Les, 1960) va assumir, els primers dies del 2016, el càrrec de director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat va heretar, entre altres projectes, el Pla Nacional de Fotografia, que l’anterior conseller de Cultura, Ferran Mascarell, havia presentat just un any abans. La iniciativa inicial desglossava en deu eixos l’articulació d’aquest pla que, textualment, s’havia creat “per generar una política institucional integral i estructurada per a la promoció de la fotografia i el patrimoni fotogràfic català”. Gairebé dos anys després i amb un nou conseller de Cultura, s’ha revisat el pla. Arribats en aquest punt, i amb la intenció de saber a quina fulla passem, Boya repassa i valora les actuacions que s’han fet fins avui i les que estan programades. En definitiva, un estat de la qüestió del Pla Nacional de Fotografia.

– A parer seu, que en arribar al càrrec que ocupa actualment com a director general d’Arxius, Museus, Biblioteques i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, es va trobar el projecte del Pla Nacional de Fotografia sobre la taula, per què creu que és important el desenvolupament d’aquest pla?
– Perquè defineix un marc d’actuació per a un sector important de l’ecosistema artístic i cultural català, que depassa àmbit patrimonial i que en molts dels seus vessants està directament vinculat al sector de les arts visuals contemporànies. Per aquesta raó, hem detectat que hi havia algunes coincidències, i, fins i tot, duplicitats, entre el Pla Nacional de Fotografia –que condueixo des de la meva direcció– i el Pla Integral de les Arts Visuals –que impulsa la direcció general de Creació i Empreses Culturals– i estem mirant de sumar sinergies per no fer la feina dues vegades i sense consens suficient, ara que estem en un moment quasi fundacional.
– Per vostè, quins són els objectius i les línies bàsiques d’actuació que en subratllaria?
– El Pla consta actualment de nou eixos molt definits, que abasten des de mesures d’inventari, documentació i conservació de fons fotogràfics d’interès artístic i patrimonial d’arreu del país fins a mesures d’incorporació d’aquest patrimoni fotogràfic a les col·leccions i al relat dels museus i de la resta d’institucions patrimonials catalanes, com ara el MNAC, l’Arxiu Nacional o la Biblioteca de Catalunya, i això sense oblidar les mesures i accions de suport i impuls a la fotografia artística i documental contemporània. Crec que s’ha fet una feina de cohesió del sector important, des de privats –com el comitè impulsor- a institucions públiques (MNAC, MACBA; ANC, BC, etc.). En aquest sentit, m’agradaria destacar el treball de tots els tècnics i especialistes que hi han participat. La veritat és que hem heretat el mandat de desenvolupar un pla molt ambiciós i hem d’anar-ho executant sense perdre l’essència i els objectius originals però alhora amb realisme i essent possibilistes, ja que hi ha els recursos que hi ha, i no són pocs, donada la situació general del sector del patrimoni i les arts visuals, i s’ha de prioritzar en els objectius per aconseguir fites a curt, mitjà i llarg termini. També hem de tenir clar que la manca de reequilibri territorial és quelcom que es posa de manifest només de fer-hi un cop d’ull al Pla, ja que actualment hi ha un munt d’iniciatives i activitats sobre la fotografia i la imatge que es desenvolupen arreu del territori i que també mereixen ser recolzades i posades en valor, com ara la tasca de preservació de fons fotogràfics que fan nombrosos arxius locals i comarcals o centres com el de Girona o el de Reus, o els festivals SCAN de Tarragona i d’Igualada.
Dit això, i insistint en el fet que totes les línies tenen la seva importància, vull destacar que la reactivació de la Col·lecció Nacional de Fotografia històrica i contemporània té una dimensió estratègica singular, malgrat que ha de partir d’una premissa d’adquisició consensuada amb els equipaments que l’han d’allotjar, que, com és natural i bó, ve determinada per les seves pròpies polítiques d’adquisició. Així mateix, cal destacar l’ampliació creixent dels continguts del portal de la fotografia, la tasca de definir protocols per futures adquisicions. Per acabar, i com activitat de difusió rellevant durant el 2016, voldria fer esment a l’organització de l’Any Carles Fontserè, que ens ha servit per posar en valor un destacat fotògraf del país, i, alhora, l’arxiu comarcal que acull el seu llegat fotogràfic (en aquest cas l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany).
– Quin és el calendari previst –a curt i a llarg termini– d’aplicació i treball del Pla Nacional de Fotografia? Quins ‘tempos’ hi ha per desenvolupar cadascun dels (deu) eixos plantejats en la presentació del projecte? Quines accions estan previstes pròximament?
– Una mica ja t’he anat responent a la pregunta anterior. Potser podria afegir que el total de les accions previstes sumen quasi 400.000 mil euros anualment, imputades als pressupostos de les diverses direccions generals i centres amb interessos i responsabilitats en el sector. Els terminis són immediats en alguns casos, com la presència de fotografia en el relat de l’exposició permanent del MNAC, ja assolit, l’actualització del portal de fotografia, les adquisicions destinades a enriquir la Col·lecció Nacional de Fotografia, les activitats del centenari Fontserè durant el 2016, o el diagnòstic sobre la viabilitat d’un futur centre nacional de fotografia encarregat a la Marta Gili, directora del Jeu de Paume de París, que aviat presentarem a la comissió d’impuls del Pla per la seva anàlisi i discussió, prèviament a sometre’l també a la consideració de la Junta de Museus de Catalunya, en la mesura que aquest futur centre s’ha d’incorporar també al Pla de Museus de Catalunya, tot considerant el conjunt de l’ecosistema museístic i patrimonial català.
– Quina valoració fa de la plataforma digital Fotografia a Catalunya, presentada a finals del 2015 i desenvolupada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el Museu Nacional d’Art de Catalunya?
– És i serà una molt bona eina per a la difusió tant del patrimoni fotogràfic català com per la fotografia artística i documental contemporània. Certament, té les seves llacunes i, des d’alguns sectors, s’ha criticat la manca de més fotògrafs i de dinamisme, però tot això es va rectificant, anem a poc a poc, consolidant-ho bé i aquest és el camí.
– En relació amb l’avaluació dels eixos del Pla Nacional de Fotografia, quina valoració en fa i en quin estat del procés estan?
– Potser l’àmbit en el que estem tenint més dificultats és en el de la incorporació de la Fotografia en els Programes Educatius. És una competència que no ens pertoca i que implica la participació d’un altra conselleria. Tanmateix, aquesta problemàtica no és exclusiva de la fotografia i, en major o menor mesura abasta al conjunt de les diverses formacions artístiques. La creació d’un Centre Nacional de Fotografia no és tampoc una fita a assolir a curt termini, atès que exigeix la disponibilitat d’uns recursos econòmics importants, que ara per ara no tenim, i, el que és més important, la seva concertació i coordinació amb l’activitat de documentació, conservació, museïtzació i difusió de la fotografia que actualment ja desenvolupen diversos museus i centres artístics i patrimonials del país.
– Segons el que tinc entès, s’ha descartat un dels deu eixos que es plantejaren inicialment: la creació del Centre Nacional de Fotografia. Així, on es localitzarà la Col·lecció Nacional de Fotografia? I amb tot això, on queda el projecte de Col·lecció Nacional de Fotografia i, de retruc, el Pla de Museus que incloïa el Centre Nacional de Fotografia?
– Com ja he explicat, No s’ha descartat res, estem avaluant-ho tot. Són equipaments que tenen un cost de funcionament elevat i tenim molts museus i centres d’art a precari que cal ajudar arreu de Catalunya. També haig de reconèixer que la creació d’aquest equipament de país, com la pròpia comissió d’Impuls ha comentat reiteradament, no és una prioritat a curt termini perquè hi ha moltes altres coses a endreçar. Però no defallim en aquest eix i l’informe encarregat a Marta Gili obrirà molts camins a reflexionar. També, com t’he comentat, indexats els equipaments que treballen en fotografia arreu del país, és bàsic i prioritari garantir l’encaix entre ells. Finalment, cal no oblidar que la potenciació d’una Col·lecció Nacional de Fotografia, vehiculada principalment a través de les institucions patrimonials nacionals ja és una realitat que disposa anualment d’una important partida per adquisicions. Espero que aviat puguem presentar les nombroses adquisicions realitzades els dos últims anys per mostrar el grau d’assoliment d’aquest eix del Pla.
– Quina implicació tindran amb el Pla Nacional de Fotografia, a més de centres com ara el Macba o el MNAC, espais com per exemple la Fundació Foto Colectania, La Virreina-Centre de la Imatge o la Fundació Tàpies?
–El MNAC i el MACBA ja tenen un paper molt destacat, ja que són el pal de paller del sistema museístic català en el camp de l’art, i, a més, amb l’encomana específica del Govern d’exercir un lideratge proactiu en el sector, objectiu que també comparteixen la resta d’administracions públiques que participen en la seva gestió. Ara cal que al projecte s’hi sumin també altres centres que depenen exclusivament d’altres administracions o són entitats privades. En aquest sentit, els mesos vinents establirem converses amb els seus responsables per definir línies de col·laboració i projectes d’interès comú. La possibilitat de la seva concreció ens obligarà a redefinir probablement alguns dels eixos encetats o a ampliar el seu sistema de governança. Això em sembla bo i desitjable, en la mesura que no cal perdre mai de vista l’existència del conjunt de l’ecosistema de la fotografia a Catalunya.
– Arribats a aquest punt, quina implicació demanaria al sector? I al govern i als polítics?
– Al sector que continuï ajudant, ja que cal sempre el diàleg, la discussió, sempre serenor i amb ànim constructiu, i l’energia per tirar endavant i amb èxit un projecte que a tots ens interessa. Al govern i a la resta de formacions polítiques, atès que les idees i les línies d’actuació ja les tenim definides, demanaria més suport i més inversió per poder-ho aconseguir. El nostre conseller està treballant perquè la cultura no surti de l’eix social i perquè la conselleria de Cultura no sigui la germaneta pobre del govern a nivell pressupostari.
– Una de les observacions que es va fer inicialment a la proposta del Pla Nacional de Fotografia era evitar que fos un programa únicament patrimonialista (de recuperació dels històrics). Com es pensa corregir això?
– Doncs crec que, entre altres mesures, potenciant els festivals i les produccions de fotografia que acaben en exposicions i edicions, a través de la direcció General de Creació i de l’ICEC principalment, i vinculant-ho sempre que sigui possible amb els centres d’arts visuals – Arts Santa Mònica inclòs- i a tota la política d’estímul a la creació contemporània, en el si del Pla d’Impuls de les Arts Visuals que també impulsa el departament de Cultura. I pel que fa al portal de fotografia, introduïnt-hi més continguts relacionats amb la pràctica i el món de la fotografia artística i documental contemporània.

A la imatge, Jusèp Boya en una reunió preparatoria de l’Any Fontserè (Foto Pere Duran).

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies