19 abril 2013
Exposicions Pequín

Escultura espanyola del segle XX al National Art Museum of Xina

bonart

La Fundació ICO, Acció Cultural Espanyola (AC/I) i l’ambaixada d’Espanya a Pequín, han organitzat l’exposició De Picasso a Barceló. Escultura espanyola del segle XX que, a través de gairebé d’un centenar d’obres d’artistes com Manolo Hugué, Julio González, Gargallo, Picasso, Juan Gris, Gaudí, Miró, Dalí, Oteiza, Chillida, Chirino, Tàpies, Susana Solano, Plensa, Juan Muñoz, Leiro o Barceló, mostra l’evolució que l’escultura espanyola ha experimentat des de les primeres avantguardes fins a avui i la relació entre dibuix i escultura a través del recorregut que hi ha des que sorgeix la idea fins que es converteix en objecte tridimensional.

L’exposició, realitzada per afavorir el coneixement entre Espanya i Xina en el marc del 40 aniversari de l’establiment de les relacions diplomàtiques entre els dos països, està comisariada per la Fundació ICO i es podrà veure del 22 d’abril fins al 30 de juny en el National Art Museum of Xina (NAMOC), un dels museus més importants de Pequín.

La Col·lecció ICO, composta per obres de petit format realitzades al llarg del segle XX per 38 artistes, en la seva majoria espanyols, forma part dels fons del Museu ICO, juntament amb la Col·lecció de pintura espanyola contemporània o la Suite Vollard de Picasso i, des de fa 20 anys, ha viatjat arreu. Cada escultura, a més, s’acompanya d’un o diversos dibuixos del mateix artista, en una picada d’ullet a la tradició clàssica que considera al dibuix com a origen de l’obra d’art. Es tracta, no obstant això, d’obres d’art en si mateixes sense una relació directa amb les escultures a les quals acompanyen. 

Començant pel modernisme de Gaudí, passem a continuació a la reacció noucentista catalana, més pausada en Hugué i més radicalment avantguardista a Gargallo, Julio González i Picasso, que van ser fonamentals per al desenvolupament de l’escultura en ferro en els anys vint i trenta del segle XX, que tant influirà a posteriors generacions d’artistes, tant dins com fora d’Espanya.  Gargallo, Picasso i González es van endinsar amb la seva obra per una via expressionista que va enriquir les dues úniques opcions explorades fins llavors: l’orgànica i l’abstracta. 

El surrealisme està representat per Salvador Dalí i Joan Miró, dos dels seus principals exponents. Entre el surrealisme i el constructiu es va moure Ángel Ferrant, principal referència del que, després de la Guerra Civil espanyola, es va denominar l’exili interior. Ángel Ferrant, al costat d’uns altres, va constituir el cordó umbilical que va servir de connexió entre els moviments d’avantguarda anteriors a la Guerra Civil i els artistes que, a partir dels anys cinquanta i, sobretot, en els seixanta i setanta, tornen a connectar l’art espanyol amb els corrents internacionals. Jorge Oteiza, Eduardo Chillida, Antoni Tàpies, Pablo Palazuelo, Martín Chirino i Andreu Alfaro, són alguns dels quals, amb la seva participació en grups emblemàtics com Dau al Set, El Paso, Parpalló o l’Equip 57, van mantenir la flama de l’avantguarda a Espanya.

A partir dels anys seixanta el boom turístic, amb la seva arribada massiva d’estrangers, fa que Espanya no pugui mantenir-se per més temps aïllada de la resta d’Europa. No obstant això, i malgrat el cosmopolitisme que inunda l’Estat, segueixen pervivint amb força algunes tendències locals, com l’anomenat realisme madrileny, representat en la Col·lecció ICO per Julio López Hernández. L’impuls que el turisme dels seixanta aporta a Espanya fa que vinguin a instal·lar-se definitivament  artistes com els austríacs Adolfo Schlosser i Eva Lootz.

Finalment, i malgrat la diferència d’edat entre ells, Susana Solano, Juan Muñoz i Jaume Plensa representen tres exemples del que ha estat l’escultura espanyola a partir de la dècada dels vuitanta: constructiva, expressionista i conceptual. Conegut per la tridimensionalitat de la seva pintura, Miquel Barceló tanca la mostra amb una escultura en bronze i un dibuix d’alguns dels seus característics animals alegóricos.

L’art espanyol del segle XX va estar marcat per la desbordant obra de Picasso. Solament Miró, Tápies, Chillida o Dalí van aconseguir fer-se un buit internacional al costat del creador malagueny. Amb De Picasso a Barceló. Escultura espanyola del segle XX, el visitant podrà endinsar-se en un segle de creació espanyola ple d’importants i singulars veus.

A la imatge, escultura de Salvador Dalí.



Etiquetes: · · · · · · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies