18 desembre 2017
Opinió Barcelona

Combats del Temps: El desig crític de la revolució soviètica

xavier barral i altet

Fins no fa gaire, fins a la retrospectiva de l’IVAM del 1998, Helios Gómez (Sevilla 1905-Barcelona 1956) era un artista oblidat malgrat que Alexandre Cirici l’hagués qualificat d’“el dibuixant i gravador revolucionari més important del país abans de la Guerra Civil”. Gómez va ser avantguardista i progressista, i amb el seu estil, sovint en blanc i negre, va atacar violentament amb art tant el clergat com la burgesia i sobretot les armes militars, principalment les de la Guàrdia Civil. Va il·lustrar, va escriure i va pintar. Al MNAC es conserva la seva contribució al Pavelló de la República del 1937 i, recentment, el tancament de la Model ha tornat a fer parlar d’aquella Capella gitana, pintada durant la seva llarga estada a la presó, del 1948 al 1954, a la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria.

Helios Gómez va estar sovint empresonat. De la presó de Jaén, el 1932, en va poder sortir, fent-se passar per malalt moribund, per assistir al congrés internacional d’artistes proletaris organitzat en commemoració del 15è aniversari de la revolució soviètica. Així va residir de l’octubre del 1932 al febrer del 1934 a l’URSS. Només passar la frontera ja es va fixar en dos quadres immensos que cobrien les parets de la sala on era: “Era el primer cop que sorgia davant els meus ulls una manifestació pictòrica de la nova producció soviètica. La meva decepció fou tan gran com penosa. Sobre les teles, amb un cromatisme de targeta postal i un dibuix d’indecisa minuciositat, es reproduïa, en el de la dreta, una escena de la col·lectivització agrícola: en un kolkhoz, els camperols, ajudats pels soldats de la GPU, efectuen el treball de la collita. I, en el de l’esquerra, el pintor volia reproduir la gegantina construcció del Dnieprostroi. El meu astorament era immens. Indubtablement, allò no podia ser la caracterització del nou art de la revolució. Que el tema era proletari? Bé. Però l’art soviètic ha de tenir altra missió que la senzillament reproductiva.”

Durant la seva estada, Gómez va escriure les seves sensacions, des de les brigades de xicotes que a Leningrad atenien “amb alegria conscient i ideològica” els joves mariners que “entre ritmes exòtics i traguets de vodka van engolint també dosis ben administrades de leninisme revolucionari”, fins a la gràfica soviètica, que “és una de les millors conquestes de la cultura bolxevic”. Ell considerà amb veu molt radical la pintura de l’anomenat realisme socialista perquè: “Malgrat haver canviat els temes de la seva pintura, s’observa en tota la seva plenitud la ideologia burgesa sense liquidar.” Aquestes i moltes altres opinions apassionants de Pestaña, Pla, Xammar, Carner Ribalta, Nin, Campalans o Rovira i Virgili, entre d’altres, apareixen en el recull de testimoniatges reunits per Eduard Riu-Barrera, Viatge a la Rússia soviètica. Visions catalanes de l’URSS (1920-1941), Barcelona, L’Avenç, 2017.

A la imatge, detall de la portada del llibre de Miquel Matveev, La revolució russa del 1905, d’Helios Gómez. Ariel, 1930.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies