Cerdanyola del Vallès: El Museu presenta Planimetries i horitzons de Jordi Tolosa

Jordi Tolosa presenta al MAC de Cerdanyola una exposició que porta per títol Planimetries i horitzons. La mostra, oberta des de l’1 de desembre fins al 29 de gener 2012, presenta un recorregut per diferents representacions de l’espai i el temps, a través d’obres escultòriques interpretades des de la  mirada artística , amb l’atzar i el joc entrant a formar part del diàleg entre els diferents elements que configuren l’obra. Planimetries amb representacions de la terra i el cel reben al visitant  des  del  mateix  jardí  del  museu. Peces on  les imatges de mapes de diferents èpoques donen especial sentit  a les paraules d’Italo Calvino : “La necessitat de resumir en una imatge la dimensió del  temps  juntament  amb la de l’espai està en l’origen de la cartografia”. L’artista dóna a les seves cartografies forma de grans baldufes  que ens conviden a mirar des d’una perspectiva diferent, oberta i juganera, unes “representacions representades”. Uns mapes que,  segons les èpoques de la seva realització, poden il.lustrar un mateix espai de maneres ben diferents, són en aquesta exposició interpretats, o no, per l’artista en un joc que convida a l’espectador a apropar-se a la representació geogràfica amb una nova mirada. Abans d’entrar en el museu unes “Pedras fechadas” en acompanyen en el camí posant-nos en evidència les limitacions del temps i les múltiples interpretacions que aquestes comporten. Aquestes pedres ens remonten a les “pedres letrades (Perdas litteradas)” de Sardenya, obres prehistòriques que ens mostren com la representació de les questions essencials de la nostra condició humana i el desig de transformar el nostre entorn ens acompanyen des de temps inmemorial. En la seva  representació  aquestes pedres es relacionen amb  obres prehistòriques que es col.locaven com suports on s’inscribien figures simbòliques, com a elements per escriure el territori o també com a senyals per descriure’l. També ens porten a les paraules de Fulvio Gessi en “Il linguaggio delle pietre” on es remonta a les antigues tradicions que entenien els menhirs com a pedres que ballen i que en algunes cultures es coneixien com a homes falsos ( homes de veritat castigats pels déus) . Significats i significants que coincideixen amb aquestes pedres escrites de Jordi Tolosa que ens mostren els simbols de la nostra temporalitat. Un cop dins l’espai museístic trobem noves representacions d’aquestes planimetries que interpreten i jugen amb el concepte del nostre espai proper, però també  de l’univers que ens envolta des d’una mirada propera al joc i a l’atzar.