8 abril 2015
Notícies Barcelona

Catalunya torna a la Biennal de Venècia amb un projecte d’Albert Serra

bonart

S’ha presentat a la seu de l’Institut Ramon Llull (IRL) de Barcelona el nou treball del cineasta Albert Serra, comissariat per Chus Martínez, Catalonia in Venice. La singularitat, que es podrà veure dins els Eventi Collaterali de la 56a edició de la Biennal d’Arts Visuals de Venècia. La producció s’inaugurarà el proper 6 de maig a l’Isola di San Pietro a la ciutat italiana. L’IRL consolida així la seva presència al reconegut festival internacional d’arts visuals. La presentació ha anat a càrrec del conseller de Cultura, Ferran Mascarell i el director de l’IRL, Àlex Susanna, juntament amb l’artista i la comissària.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que en el món artístic “hi ha una conversa universal i ens interessa que la cultura catalana hi sigui present i hi participi en igualtat de condicions amb la resta de cultures del nostre entorn. Ens va semblar fa uns anys que Venècia era un lloc oportú i hem mirat de ser fidels a la cita”. El conseller ha coincidit en la “transformació de fons” que estem  vivint i en la necessitat de mirar-hi de cara des del món de l’art. Mascarell ha volgut agrair la feina feta a tots els implicats en el projecte que representarà Catalunya a la Biennal de Venècia i ha destacat que amb iniciatives així es situa la cultura catalana a nivell universal.

El director de l’IRL ha avançat que el projecte es podrà veure en una macroinstal·lació  audiovisual que es projectarà en cinc pantalles. Susanna s’ha mostrat convençut que la proposta aconseguirà un ampli ressò internacional que ajudarà a consolidar la presència catalana a Venècia. Aquesta serà la quarta vegada que l’IRL porta Catalunya a la Biennal d’Art i en les dues darreres edicions ha tingut presència també a la d’Arquitectura. A més, ha avançat que al desembre es podrà veure a Barcelona al Centre de la Imatge La Virreina de la mà de l’ICUB.

La comissària del projecte, Chus Martínez, ha explicat que “singularitat és una altra manera de dir transformació (…).La pel·lícula no va de res i va de tot. La singularitat és la paraula que s’utilitza en aquests moments en ciència per explicar que estem vivint una transformació de la qual ni nosaltres mateixos en som conscients. És una transformació que en la propera dècada tindrà un impacte en la manera com ens relacionem no només amb la tecnologia sinó amb la intel·ligència artificial, la medicina, la ciència però també en la societat, en la forma i la manera en què concebem com treballen juntes la cultura i la societat civil”. Martínez ha explicat que la pel·lícula és una proposta “atrevida” que aborda tots aquests temes i ha explicat la importància d’explicar-se a Venècia perquè  “és on diferents persones de l’àmbit de la cultura es troben per fer l’única cosa interessant de fer en aquests moments que és no ser continuista amb les institucions, sinó donar-los-hi la capacitat de reinvenció anant a Venècia a proposar una forma atrevida de fer cultura i que portarà el pensament més endavant”.

Albert Serra ha explicat que aquest món controlat per màquines és l’escenari final de la pel·lícula que fa un recorregut per la progressiva pèrdua de centralitat del cos partint d’un artifici portat fins al límit però mantenint les constants de les seves pel·lícules anteriors de realitat i realisme. Així, Serra presenta “una història completament artificiosa posant el cos com a centralitat. És una història de mineria i prostitució. Comença a Irlanda, en un context de mines, amb gent que busca or i carbó, i al voltant del qual hi ha un prostíbul. Dos termes d’explotació del cos a principis del segle XX. Aquestes empreses van evolucionant fins arribar a l’últim món, que és l’actual, on la tecnologia té un paper molt i molt important que comença fins i tot a espantar la gent i veiem com de mica en mica aquests dos móns d’explotació humana han anat evolucionant”. En resum, “la pel·lícula és una sèrie de figuracions narratives”. Les localitzacions s’han rodat a Irlanda i a les instal·lacions de Planta Sorigué.

L’exposició es completa amb una publicació de 32 pàgines editada conjuntament per l’Institut Ramon Llull i la prestigiosa revista Mousse –especialitzada en art contemporani i d’àmplia distribució internacional– que es distribuirà gratuïtament i també estarà disponible online. Tota la informació relativa a Catalonia in Venice. Singularity es pot consultar a http://venezia2015.llull.cat El disseny gràfic l’han creat Omar Sosa i Ana Domínguez. Guri_Casajuana Arquitectes són els autors del disseny expositiu.

La proposta de Chus Martínez va ser seleccionada per un jurat presidit per Marta Gili, directora del Jeu de Paume, i que tenia com a vocals Bartomeu Marí, director del MACBA; Joan Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA); Xavier Antich, president del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies; Martina Millà, cap de Programació i projectes de la Fundació Miró; Llucià Homs, director de Promoció dels Sectors Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona; i Damià Martínez, cap de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull.

A les imatges, escenes de Singularity i presentació del projecte.




Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies