9 novembre 2013
Reportatges Barcelona

Brossa i l’esbós de la mirada

ainize gonzález garcía

Diverses són les obres de Joan Brossa que poden veure’s al Macba dins la mostra Art, dos punts. L’exposició, resultat de la unió, i selecció, d’obres pertanyents a les col·leccions del museu i de “la Caixa”, pretén, en paraules dels mateixos organitzadors, construir “un relat conjunt i poc convencional” de la creació artística contemporània. Així, mentre que al Caixafòrum les obres estan exposades sense que hi hagi un fil conductor que les comuniqui, al Macba l’exposició es presenta “en nuclis temàtics que interpel·len obres i documents del passat des de la creació contemporània”.  

Sinergies formals, cronològiques, temàtiques, estructurals o estilístiques, tal vegada? Pel que fa a Brossa, el seu corpuscle Teatre de Joan Brossa 1947-1948” i el seu text Joan Miró dels ventalls, publicat a la revista Dau al Set (maig, 1949), estan contextualitzats en l’apartat La postguerra. Uns inicis en els quals agafen especial importància les connexions del poeta amb l’avantguarda històrica, i també l’interès de donar-li continuïtat a través de Dau al Set, considerada peça clau de l’art català de postguerra. 

Cap a finals dels anys 40, Brossa, també immers en altres experimentacions poètiques, es dedicava a dibuixar amb paraules mentre els seus col·legues pintors escrivien amb imatges. Entre aquests, Tàpies. Anys després, tots dos van col·laborar en una sèrie de llibres d’artista. Dos d’aquests, Carrer de Wagner (1988) i U no és ningú (1979), estan exposats a l’àrea titulada Antoni Tàpies. D’especial interès és el segon, format per proses i poemes de Brossa escrits el 1950 i dibuixos, litografies i aiguaforts de Tàpies realitzats entre els anys 1950 i 1951. Aquesta obra és de fet una prolongació del que ocorre amb els quadres del pintor exhibits en les exposicions de l’Institut Francès i les Galeries Layetanas el 1949 i el 1950, els títols dels quals van ser pensats pel poeta. La diferència, en el llibre d’artista imatge i paraula es refereixen mútuament, ara sí, a un espai comú.

El llenguatge en el centre de l’art recull diversos manuscrits i fotografies de Suite bufa (1966), un conjunt de poemes visuals de diverses sèries, però tots del 1960, i finalment la pel·lícula No compteu amb els dits (1967), de Pere Portabella, amb guió de Brossa. És a dir, el que Pere Gimferrer ha anomenat “prolongació del poema al món tangible” en Suite bufa, fins i tot a l’audiovisual en No compteu amb els dits, i la subtil irrupció de l’aliè en el marc destinat al signe lingüístic en els seus poemes visuals. El llenguatge continua estan situat en el centre de l’art o s’ha vist sotmès a diversos desplaçaments? Si Brossa era poeta, és l’ús del llenguatge el que l’apropa a altres creadors i corrents plàstics? Per què no invertir la màxima i qüestionar-se quins són aquests elements externs a la poesia que l’acosten a allò visual?

En la seva obra poden observar-se l’interès per estructurar la realitat a través de la fotografia, la seva relació amb el cinema, l’aplicació de processos propis d’altres arts com ara el collage o el muntatge cinematogràfic. També l’interès pels objectes, per la cosificació de la seva poesia; igualment pel moviment en el seu teatre de caràcter més experimental, que comprèn, entre d’altres, als aparentment oposats ballets i stripteases. Un teatre, d’altra banda, que mostra una clara tendència cap a les arts parateatrals. 

En fi, que les arts visuals no funcionen en Brossa com un mer complement, com una mera influència. D’aquí l’opció d’una presa de posició teòrica, fins i tot visual, no únicament des del discurs, sinó també des de l’espai. L’estudi de la seva obra permet detectar els rastres que les arts visuals, i els seus processos, hi han deixat. Evocacions que poden ser perfectament esbossades. Ara bé, caldrà apel·lar a la capacitat de l’espai expositiu perquè, mitjançant els seus propis recursos, acabi per convertir una obra que es pot llegir i pensar en una que també es pugui veure. És a dir, afegir al plaer conceptual, el de la contemplació.

 A la imatge, “La suor de la cadira”. Brossa. Col·lecció Mncars.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies