22 desembre 2016
Opinió Barcelona

Amb la seva pròpia veu

montse badia

“En lloc d’una hermenèutica, necessitem una eròtica de l’art.” Així concloïa Susan Sontag el seu assaig Contra la interpretació (1964), en el qual al·ludia a la necessitat que tot comentari sobre art pugui fer les obres –i, per analogia, la nostra experiència personal– més reals. Una bona manera d’aconseguir-ho és escoltar la pròpia veu dels artistes explicant les seves motivacions, els seus interessos, referents o els processos que els han portat fins a aquesta idea o aquest projecte concrets.

L’entrevista és un bon format per accedir a aquest relat personal dels artistes, i Hans-Ulrich Obrist és un bon representant de l’art de la conversa, ja que n’ha fet centenars, de caràcter transdisciplinari i transgeneracional, que s’han convertit en llibres, s’han mantingut en enregistraments orals o bé registres videogràfics, que ens acosten als pensaments d’artistes, cineastes, escriptors o arquitectes, entre d’altres, que relaten d’una manera ben propera el que ha estat important per a ells i el que no, qui els va inspirar en els seus començaments i com desenvolupen la seva feina. Per les seves llibretes, gravadores o vídeos han passat perfils tan variats com ara els de Björk, Miranda July, Matthew Barney, Alejandro Jodorowsky, Fischli & Weiss, Merce Cunningham, Richard Hamilton, Doris Lessing, Michel Houellebec, Rem Koolhaas o Zaha Hadid, entre molts d’altres.

Una imatge que resumeix molt bé l’esperit d’aquestes entrevistes d’Obrist és el vídeo en què el duo, Gilbert i George, vestits amb el seu tradicional estil clàssic, van obrint diversos armaris del seu estudi a Londres i, amb molt de compte i afecte, van mostrant petites maquetes que reprodueixen la distribució de les seves obres en els diferents espais expositius en els quals han mostrat els seus treballs mentre comparteixen anècdotes i vivències.

Els vídeos i documentals sobre artistes són una altra bona manera d’apropar-nos al seu treball i pensament. En aquest sentit, destaca Filaf, un festival dedicat al film i al llibre d’artista que se celebra des de fa sis anys a Perpinyà. En l’edició d’aquest any es van poder descobrir algunes meravelles, com ara Malpartida Fluxus Village, de Maria Pérez, un recorregut pel present i el passat, en companyia de diversos testimonis, per l’experiència del museu fundat per Wolf Vostell a Càceres; Troublemakers, the history of land art, de James Crump i Ronnie Sassoon, naturalment explicada per alguns dels seus principals protagonistes, o Eva Hesse, de Marcie Begleiter, que s’acosta a l’artista ja morta a partir dels seus diaris íntims.

Precisament, la veu més íntima i personal apareix en clau literària en Germà de gel, de l’artista Alicia Kopf, en què la investigació sobre els exploradors i les expedicions polars configura un excepcional relat que està en la base de la investigació artística de Kopf i que, al mateix temps, constitueix la base d’una història sobre el seu lloc al món, en el si de la seva família, de l’art i de la societat.

A la imatge, Alicia Kopf. More, More, More, 2014. Cortesia de l’artista.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies