La galerista i col·leccionista alemanya Helga de Alvear (Kirn, 1936-Madrid, 2025) va dedicar la seva vida a promoure l'art contemporani amb una passió i un compromís que han marcat generacions d'artistes i amants de l'art. La seva mort, confirmada per la seva fundació, deixa un llegat immens, materialitzat en una de les col·leccions més rellevants d’Europa.
El 1957, a l'edat de 21 anys, decideix traslladar-se a Madrid per aprendre castellà i aprofundir en la cultura hispànica a la Universitat Complutense de Madrid. L'inici de la seva trajectòria en el món de l’art, però, es remunta a 1967, quan coneix la galerista Juana Mordó i entra en contacte amb el panorama artístic espanyol. La seva primera adquisició, una pintura de Fernando Zóbel comprada a terminis, és el punt de partida d'una col·lecció que acabaria superant les 3.000 peces i que abarca noms com Helena Almeida, Francis Alys, Olafur Eliasson, Christian Marclay, Jeff Wall, Thomas Hirschhorn, Jorge Galindo o Ai Weiwei.
Helga de Alvear y Nam June Paik, videoartista coreà.
‘Tercio II’, Fernando Zóbel (1962)
L'any 1980 s'incorpora a la galeria de Juana Mordó i, dos anys després, participa en la creació d'ARCO, la fira que impulsaria l'art contemporani a Espanya. Després de la mort de Mordó el 1984, assumeix la direcció de la galeria fins que, el 1995, decideix obrir el seu propi espai expositiu a Madrid, situat a tocar del Museu Reina Sofia. La seva galeria esdevé una de les més sòlides i amb més trajectòria dins el panorama artístic, obtenint un ampli reconeixement a escala internacional. Des d'allà, amb una visió clarament visionària, aposta decididament per llenguatges artístics poc explorats al país en aquell moment, com la fotografia, el vídeo i la instal·lació, convertint-se en una de les figures fonamentals del mercat artístic i en la projecció de molts creadors.
‘Echo activity’, Olafur Eliasson (2017)
De Alvear sempre va creure en el poder transformador de la cultura i en la necessitat de fer-la accessible a tothom. Amb aquesta filosofia, el 2006 crea la Fundació Helga de Alvear, que quatre anys després dona pas al Centre d'Arts Visuals de Cáceres, un espai que serviria de preàmbul al Museu Helga de Alvear, inaugurat el 2021. Aquest museu, que Madrid, Granada, Còrdova i Sant Sebastià van rebutjar abans que Cáceres l'acollís, s'ha consolidat també com un referent internacional.
De Alvear va ser una gran mecenes, una dona que va entendre la col·lecció no com una acumulació d'obres, sinó com un patrimoni per ser compartit, deixant una empremta inesborrable en la història de l'art contemporani.
'Dry Clay Head on Concrete Floor', Mark Manders (2016)