La XVII edició dels Premis Gaudí ha tornat a posar en relleu el millor del cinema català, amb una gala marcada per un fort to reivindicatiu i un clar guanyador: El 47, de Marcel Barrena. La pel·lícula, que retrata la lluita veïnal per la dignificació d'un barri de Barcelona als anys 70, s'ha endut un total de vuit estatuetes, incloent-hi millor pel·lícula, millor actor protagonista per Eduard Fernández i millor actriu secundària per Clara Segura. El film de Barrena no només ha comptat amb la crítica, sinó també el públic, aconseguint el Premi Especial del Públic, entregat per Mònica Terribas. Marcel Barrena, visiblement emocionat durant el seu discurs com a guanyador a millor pel·lícula, va llegir l'article 47 de l’Estatut de Catalunya que defensa el dret a un habitatge digne, recordant així com aquesta lluita cotinua sent rellevant encara avui i fent una crida a les institucions perquè compleixin amb la seva responsabilitat de garantir habitatges accessibles per a tothom.
El 47, però, no va ser l’única pel·lícula destacada, Polvo serán, de Carlos Marqués-Marcet, va ser la segona pel·lícula més premiada de la nit. Aquest musical, amb coreografies de La Veronal, explora el tema del suïcidi assistit en parella a través de la història d'una actriu amb un tumor cerebral, interpretada per Ángela Molina. La pel·lícula es va endur quatre premis, incloent-hi millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció d'art per Laia Ateca, millor muntatge per Chiara Dainese i millor música original per María Arnal.
Polvo Serán, Carlos Marqués-Marcet.
Tot i la clara victòria d'El 47, Casa en flames, de Dani de la Orden, també ha tingut el seu reconeixement, emportant-se tres guardons destacats: millor guió per Eduard Sola, millor actriu protagonista per Emma Vilarasau i millor actor secundari per Enric Auquer. La pel·lícula, que narra les tensions i conflictes d'una família benestant durant unes vacances a la Costa Brava, ha aconseguit consolidar-se com una de les produccions més importants de l’any. Emma Vilarasau, que partia com a favorita en la seva categoria, ha complert amb les expectatives i s'ha estrenat en el palmarès dels Gaudí. La seva interpretació com a matriarca d'una família en descomposició ha estat molt aclamada, situant-la com a ferma candidata també als Premis Goya.
La gala, conduïda per Paula Malia, Marc Clotet, Judit Martín i Pep Ambrós, qui va lluir una samarreta del Sindicat de Llogateres, va estar plena de moments reivindicatius. Es van sentir crides per una major implicació en la lluita contra el canvi climàtic, el rebuig a la xenofòbia i la necessitat de posar fi als abusos sexuals dins la indústria cinematogràfica. Un dels discursos més emotius de la nit va ser el d'Eduard Sola, guanyador del premi al millor guió original per Casa en flames. Sola va aprofitar el seu moment per recordar els seus humils orígens familiars, explicant que el seu avi era analfabet i que gràcies al progrés social i a l'educació pública ell ha pogut dedicar-se a escriure. Reivindicant les seves arrels migratòries va fer una crida a la necessitat de mantenir una societat inclusiva i acollidora, rebutjant qualsevol forma de xenofòbia i subratllant com la diversitat enriqueix el relat cultural del país.
Finalment, Segundo premio, el film d'Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez sobre la història del grup Los Planetas, es va endur el guardó de millor direcció i la producció francesa Anatomia de una caída va ser reconeguda com la millor pel·lícula europea.
Segundo Premio, Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez.