Banner_MaquinesdelTemps_970x250

iritzia

Marria Pratts. La victòria del color rosa

El Liceu va exhibir el juny la primera obra escultòrica de l'exitosa artista barcelonesa, encàrrec del teatre

Marria Pratts. La victòria del color rosa

Marria Pratts (Barcelona, 1988) convoca tots els prejudicis possibles. La seva obra es ven, sovint pinta de color rosa i és una artista jove que recorda episodis rupturistes de les avantguardes. Crema la tela, afegeix neons i practica una pintura bruta. Tot plegat transpira una sensibilitat grunge. Dit molt de pressa, el problema és que això ja ho hem viscut. Somnis d’autenticitat, elogis de la creativitat sense fre i lloances a l’expressivitat que ens recorden les èpoques d’una pintura ressuscitada. Podria tractar-se d’un revival passatger.

No obstant, les obres que fa enganxen com els temes d’èxit. La seva és una pintura que s’encomana. La seducció ràpida et fa desconfiar d’un treball que no dissimula l’eufòria. Repeteix els traços que suggereixen fantasmes, en grups o entotsolats. Un recurs que manlleva tant de la música de consum com de la pintura moderna més sofisticada. Repeteix i repeteix. No se li pot negar que ha trobat el to. Fins i tot ara que ha traduït els fantasmes a escultures plantades al bell mig de la Sala dels Miralls.

El Liceu les ha acollit amb una empatia desconcertant. 1 Sardana 3 Fantasmes (2023) aplega escultures que recorden aquests éssers tan genuïns de la pintura de Marria Pratts. La seva condició escultòrica és a la vegada sòlida i fràgil. Com tot en l’obra d’aquesta artista. En haver-les modelat mitjançant la tècnica d’hydroforming tenen la mateixa consistència que un globus inflat amb heli. Flonges i a punt d’enlairar-se al cel. Ara, però, al mig de la sala, tenen l’aspecte d’una escultura d’aquelles fabricades per passar els dies en un parc públic. La seva glòria no és eterna. No són culpables, ni tan sols detestables, malgrat que tinguin una retirada als personatges de Mori el Merma, l’espectacle amb què Miró evocava Ubú roi. Aquests fantasmes de Marria Pratts estan a un pas de ser monuments. Si pensem que el monument és un lloc des del qual mirar i situar-se en aquest espai públic, els fantasmes són les figures ideals. Un monument rosa ja és tota una victòria.

thumbnail_Centre Pere Planas nou 2021Picasso convida_180 x 180

Interesatuko
zaizu
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90