Jaume Plensa

Plensa ha dit més d’una vegada que l’escultura és la millor forma de plantejar preguntes. “Firenze II” (1992), l’obra que inicia el recorregut de l’exposició al MACBA, és un immens signe d’interrogació plantat a terra i subjectat a la paret. Som davant de la interrogació mateixa. Aquest signe «?» ens recorda que, cada vegada que el fem servir, un enunciat es transforma en interrogació. Potser és aquesta, justament, una de les funcions de l’escultura? Mantenir la incertesa, celebrar la imprecisió? Generar perplexitat, vacil·lació, inseguretat? Insuflar sospites, multiplicar la incredulitat, abonar l’escepticisme? -extracte del text de catàleg de Ferran Barenblit, comissari de l’exposició i director del MACBA-