banner-elscatala-817x88px
\

Exposicions

"Adrianna Wallis" a la Galeria Carles Taché - Projects

bonart barcelona - 20/01/16
Impremta Pages - banner-180x178Banner-CMW-180x180px_v1-esp




La Galeria Carles Taché - Projects presenta Entre Prendre et Perdre, segona exposició de l'artista Adrianna Wallis (França, 1981) a la galeria. La mostra, que podrà veure's fins al 7 de maig. La mostra sorgeix arran de l'experiència que va suposar una estada de l'artista a Cali, ciutat colombiana a tocar dels Andes. A la tardor del 2014, l'artista fou resident a Lugar a Dudas, centre dirigit pel reconegut artista colombià Óscar Muñoz, amb qui comparteix el seu interès per aspectes com l'absència o les petjades.

El títol de l'exposició (Entre Prendre et Perdre) ens dóna les coordenades de la posició des de la qual l'artista aborda algunes qüestions sorgides de la seva experiència al país sud americà. La memòria és un dels temes centrals del treball de l'artista en tant que posseeix la facultat de relacionar el passat i el present. Wallis, que sempre s'ha interessat per conèixer la història pròpia, té certa predilecció per aquells objectes o relats que posseeixen la capacitat de fer ressonar el passat, els records o la infantesa. Són elements capaços d'activar vincles que dilueixen la contraposició entre passat i present, que comuniquen ambdós temps.




Adrianna Wallis va trobar en les persones i les seves històries la matèria prima per al seu treball. Les obres de l'exposició versen sobre temes com l'absència, el desig, l'oblit, el record...

A moltes d'elles es tracten temes de gran intensitat emocional i, malgrat tot, els seus protagonistes ho canalitzen mitjançant rituals allunyats de la vehemència o l'exaltació. Dora (2015), per exemple, repeteix cada dia el ritual de cosir sis brodats al seu davantal en memòria d'una filla difunta. A Dites-le avec des noeuds (2015) veiem la mirada d'alguns veïns de Cali mentre nuen una corda tot pensant en quelcom que no voldrien oblidar mai. El foc, element venerat al llarg de la història, també està present a aquesta exposició de dues maneres: a Mémorial (2015) veiem les restes de cera i les taques provocades per les metxes consumides d'unes espelmes que han estat enceses amb el pensament d'un desig; Le feu sans trace (2015), per contra, ens mostra un foc etern, regulat, que no deixa rastre perquè mai acaba.






Et poden
Interessar
...

970x250_appec2021