TOMÀS FORTEZA

eudald camps

En primer lloc, és altament probable que el desconeixement de la figura de Tomàs Forteza Segura (1920-1980) sigui molt superior a la informació disponible a propòsit d’una personalitat que s’endevina inabastable. Per desgràcia, aquest tortosí desaparegut prematurament (amb només seixanta anys) seria el paradigma d’un tipus d’intel·lectual català proper a la figura històrica de l’il·lustrat que, de tantes tecles com va voler tocar, va acabar dissolt enmig de la multitud de registres que li eren propis. En aquest sentit, i més enllà de qualsevol altra consideració diguem-ne estètica, existeix una responsabilitat històrica: el Museu d’Art Modern de Tarragona té, com un dels seus objectius principals (un dels que, per entendre’ns, en justificaria ell tot sol l’existència) el de recuperar “figures destacades del món de l’art i la cultura que han quedat oblidades i que, per diverses raons, no han rebut el reconeixement que es mereixen”. D’entrada, doncs, la primera exigència estaria perfectament satisfeta. La mostra es pot visitar del 6 de febrer al 12 d’abril del 2020.
En segon lloc, com dèiem, el comissari de la mostra (Antonio Salcedo) ha hagut de bregar amb una figura polièdrica que, literalment, es va moure entre el mar i la terra: “Periodista, escriptor, dibuixant, gestor cultural, llibreter i mariner –diu l’epíleg que acompanya el catàleg de la mostra–, Forteza fou un home enamorat de la seva Tortosa nadiua, de la seva gent i del seu riu.” I encara més: “Treballar pel coneixement i la divulgació de tot el que tenia a veure amb el seu territori fou un dels objectius de la seva vida, com ho va fer també per Tarragona, la seva ciutat d’adopció en la qual va destacar i es va fer estimar com a llibreter i com a principal impulsor de l’única galeria d’art privada de la ciutat. Com a galerista va aconseguir exhibir obres de gairebé tots els artistes significatius de les comarques tarragonines i també de creadors d’arreu de Catalunya. Va organitzar més d’una cinquantena d’exposicions entre individuals i col·lectives, que en conjunt ens donen una visió del panorama artístic d’aquells anys. Bon dibuixant, ens va deixar imatges dels llocs que recorria amb el seu Vent de Dalt, de les seves excursions pel món romànic o de les seves dues ciutats, Tortosa i Tarragona.”
I és que, en darrera instància, Forteza podria recordar-nos una mica la figura d’aquell Jack London que, mitjançant la veu d’algun dels seus heterònims (com ara Martín Eden o John Barleycorn), va viure a grans glopades: del mar extreia el sentiment de llibertat i una brisa serena que ell després trasplantava a la terra en forma d’iniciativa cultural il·lustrada, no importa si era en qualitat d’arxiver (com a membre de la junta directiva de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus), de llibreter, galerista, artista o mariner… De fet, la Escuela de Aprendices Marineros (aquest era el seu nom oficial) va néixer l’any 1961 en el si del Reial Club Nàutic de Tarragona, el més antic de l’Estat espanyol (1878) gràcies a un grapat de socis entusiastes i, és clar, a l’empenta de Forteza, un mariner molt ben amarrat a la terra.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies