SANTI MOIX

gisela chillida

La intervenció pictòrica de l’artista Santi Moix (Barcelona, 1960) a l’església d’origen romànic de Sant Víctor, al poble de Seurí, al Pallars Sobirà obre les portes al públic a partir d’aquesta primavera. Instal·lat a Nova York des de 1986, aquest creador polifacètic es mou còmodament entre diferents disciplines  –l’escultura, el dibuix, la pintura…– per donar lloc a una obra enigmàtica i colorista que pren com a centre la natura i la nostra relació amb ella.
De Brooklyn al Pallars. El camí de Santi Moix a Seurí és d’anada i tornada. Quan l’any 2015, l’església de Sant Víctor de Seurí acabà unes intervencions de consolidació del seu interior que acabaren amb nombroses esquerdes i taques d’humitat, decidí completar la remodelació amb una actuació innovadora que crees un diàleg entre l’art actual i el patrimoni cultural en un context religiós. Aviat pensaren en Santi Moix. Aquest petit poble situat al Pallars, al fons de la vall d’Àssua, a la riba del barranc de Pamano, i de menys d’una vintena d’habitants, era llogaret d’estiueig de la familia Moix des de finals dels 60. 
El projecte  va començar ara fa sis anys amb els primers esbossos preparatoris –models, aquarel·les i maquetes– treballats des del seu l’estudi al novayorqués barri de Brooklyn. Comptant amb la benedicció del bisbat de la Seu i de Patrimoni de la Generalitat, Santi Moix pogué iniciar la intervenció a l’església de Sant Víctor la tardor de 2015, moment en que s’instal·là a Seurí juntament amb un equip de paletes i estucadors.  En aquesta primera fase, que es centrà en l’àmbit de l’altar,  es pintaren al fresc les parets, les claus de volta i les capelles laterals sud. Més tard, durant una segona fase iniciada el mes de novembre de 2016, s’intervingué al presbiteri, a la capella lateral nord, a les llunetes i pilars de la part central de la nau i en dues de les claus de volta del sostre. D’altra banda, s’enllestí la intervenció pictòrica de la nau. Finalment, durant la tardor de 2018 el conjunt es completà amb la finalització del sostre i la instal·lació de la decoració floral en porcellana, elaborada  pel  ceramista bisbalenc Joan  Raventós. Es tracta d’una flor de porcellana de tres metres de diàmetre i 255 quilos, formada per 58 pètals que cauen sobre l’absis i que l’any 2017 fou presentada en primícia a l’exposició “Saurí al Palau de la Música catalana”. A partir de l’abril de 2019, l’església resta oberta al públic i s’organitzen ja les primeres visites guiades.
Del romànic al present. A l’església de Seurí, conviuen perfectament tradició i contemporaneïtat. Així, s’optà per utilitzar la tècnica característica de la pintura mural romànica però imprimint-hi una estètica contemporània. La pintura al fresc, per altra banda i donada la seva complexitat, requereix del treball conjunt entre artista i estucador. A més, obliga a pintar amb rapidesa i precisió, doncs els pigments s’han d’aplicar mentre la capa superior de morter encara és humida i un cop aquesta s’asseca i absorbeix la pintura, ja no admet correccions. L’artista, ha de saber també preveure el color resultant, ja que durant el procés d’assecat, les tonalitats varien.
Pel que fa el programa pictòric, segueix l’estil i iconografia de Santi Moix. Els sants patrons –Sant Víctor, Sant Sebastià, Sant Antoni i Sant Josep– conviuen amb flors, libèl·lules, plantes, ocells o l’aigua del riu que circumda la vila. Així, la tradició cristiana es reinterpretada a través de la bellesa de l’entorn natural que la circumda. Es produeix doncs un procés d’osmosis entre interior i exterior que converteix l’església en un autèntic “jardí de les meravelles” que parla del Pallars. Com Santi Moix expressa, “voldria aconseguir una aproximació a la naturalesa de la mà de l’home, intentant, com feia Gaudí o els Mestres del romànic i del gòtic (en els claustres dels monestirs), arribar a Déu emulant la seva obra i descobrint aquells secrets imperceptibles”.
La intervenció de Santi Moix es basa en quatre pilars conceptuals. Primerament, la natura s’entén com a element de la cosmogonia religiosa. “La natura s’hi expressa amb tota la seva cruesa, rotunditat i bellesa”, per comunicar “allò que només Déu veu”. En segon lloc, s’inspira en la llum i els colors del poble de Seurí i del paisatge que l’envolta. Tercerament, busca representar els habitants de la vall. Finalment, a partir dels tres elements anteriors, busca esdevenir espai de recolliment, meditació i pregària.  Per altra banda, Moix ha volgut incloure diversos textos manuscrits, entre ells la poesia de J.V Foix ‘’Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera’’.
Molt més que una remodelació. Intervencions com aquesta són una gran oportunitat per dinamitzar i promoure el ric patrimoni cultural i artístic que trobem al Pirineu català. Aquesta, doncs, podria esdevenir la primera d’una sèrie de remodelacions que, passades pel sedàs de la contemporaneïtat, ajudarien a revitalitzar algunes de les esglésies que ara es troben tancades al públic i en pèssim estat de conservació.
En el cas de Seurí, per a fer possible la remodelació, s’ha contat amb un equip de professionals entre els que trobem estucadors, ajudants de pintor, conservadors-restauradors, paletes, ceramista i ajudants de ceramista, electricistes i  arquitectes, entre altres. El projecte ha comptat des de l’inici amb l’assessorat tècnicament d’especialistes del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest projecte va començar ara fa sis anys amb els primers esbossos preparatoris –models, aquarel·les i maquetes– treballats des del seu l’estudi al novaiorquès barri de Brooklyn. Comptant amb la benedicció del Bisbat de la Seu i de Patrimoni de la Generalitat, Santi Moix pogué iniciar la intervenció a l’església de Sant Víctor la tardor del 2015, moment en què s’instal·là a Seurí junt amb un equip de paletes i estucadors. En aquesta primera fase, que se centrà en l’àmbit de l’altar, es pintaren al fresc les parets, les claus de volta i les capelles laterals sud. Més tard, durant una segona fase iniciada el mes de novembre del 2016, s’intervingué al presbiteri, a la capella lateral nord, a les llunetes i pilars de la part central de la nau i en dues de les claus de volta del sostre. D’altra banda, s’enllestí la intervenció pictòrica de la nau. Finalment, durant la tardor del 2018, el conjunt es completà amb la finalització del sostre i la instal·lació de la decoració floral en porcellana, elaborada pel ceramista bisbalenc Joan  Raventós. Es tracta d’una flor de porcellana de tres metres de diàmetre i 255 quilos, formada per 58 pètals que cauen sobre l’absis i que l’any 2017 fou presentada en primícia en l’exposició Seurí al Palau de la Música Catalana. A partir de l’abril del 2019, l’església resta oberta al públic i ja s’hi organitzen les primeres visites guiades.
Del romànic al present. A l’església de Seurí conviuen perfectament tradició i contemporaneïtat. Així, s’optà per utilitzar la tècnica característica de la pintura mural romànica, però imprimint-hi una estètica contemporània. La pintura al fresc, per altra banda, i donada la seva complexitat, requereix del treball conjunt entre artista i estucador. A més, obliga a pintar amb rapidesa i precisió, ja que els pigments s’han d’aplicar mentre la capa superior de morter encara és humida, ja que, un cop s’asseca i absorbeix la pintura, ja no admet correccions. L’artista ha de saber també preveure el color resultant, ja que en el procés d’assecament les tonalitats varien.
Pel que fa al programa pictòric, segueix l’estil i la iconografia de Santi Moix. Els sants patrons –sant Víctor, sant Sebastià, sant Antoni i sant Josep– conviuen amb flors, libèl·lules, plantes, ocells o l’aigua del riu que circumda la vila. Així, la tradició cristiana és reinterpretada a través de la bellesa de l’entorn natural que la circumda. Es produeix, doncs, un procés d’osmosi entre interior i exterior que converteix l’església en un autèntic “jardí de les meravelles” que parla del Pallars. Com Santi Moix expressa: “Voldria aconseguir una aproximació a la naturalesa a través de l’home, intentant, com feien Gaudí o els mestres del romànic i del gòtic (als claustres dels monestirs), arribar a Déu emulant la seva obra i descobrint aquells secrets imperceptibles.”
La intervenció de Santi Moix es basa en quatre pilars conceptuals. Primerament, la natura s’entén com a element de la cosmogonia religiosa. “La natura s’hi expressa amb tota la seva cruesa, rotunditat i bellesa”, per comunicar “allò que només Déu veu”. En segon lloc, s’inspira en la llum i els colors del poble de Seurí i del paisatge que l’envolta. Tercerament, busca representar els habitants de la vall. Finalment, a partir dels tres elements anteriors, vol esdevenir espai de recolliment, meditació i pregària. Per altra banda, Moix ha volgut incloure diversos textos manuscrits, entre els quals hi ha la poesia de J.V. Foix: “Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera.’’
Molt més que una remodelació. Intervencions com aquesta són una gran oportunitat per dinamitzar i promoure el ric patrimoni cultural i artístic que trobem al Pirineu català. Aquesta, doncs, podria esdevenir la primera d’una sèrie de remodelacions que, passades pel sedàs de la contemporaneïtat, ajudarien a revitalitzar algunes de les esglésies que ara estan tancades al públic i en pèssim estat de conservació. En el cas de Seurí, per fer possible la remodelació s’ha comptat amb un equip de professionals entre els quals trobem estucadors, ajudants de pintor, conservadors-restauradors, paletes, ceramistes i ajudants de ceramista, electricistes i  arquitectes, entre d’altres. El projecte ha tingut des de l’inici l’assessorament tècnic d’especialistes del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la direcció general de Patrimoni Cultural.

A la imatge, sostre de l’altar. Foto Elisabeth-bisbat d’Urgell.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies