ELS PRIMERS ARTISTES

jordi garrido

Fins al pròxim 28 de juny, la seu de Montjuïc del Museu Arqueològic de Catalunya és l’escenari de l’exposició Art Primer: artistes de la prehistòria, dedicada a un moment seminal de la creació artística: l’art rupestre, explicat a través dels exemples que trobem al llevant peninsular. La mostra proposa un viatge a través dels processos creatius que van portar els nostres avantpassats a tenir capacitat d’abstracció a plasmar-la en objectes i parets de roca, organitzada a través de cinc apartats: Els orígens de l’artL’art paleolític: l’art dels animalsL’art llevantí: l’art de les personesL’art de documentar l’art i L’art rupestre, Patrimoni de la HumanitatExplicar el naixement de l’art. L’exposició, comissariada per Inés Domingo i Antoni Palomo, es vertebra trenant dos eixos: el cronològic i el conceptual. L’inici se situa en la convivència entre l’Homo sapiens –l’ésser humà modern– i els neandertals més de 30.000 anys enrere. A partir d’aquí, l’espectador s’introdueix en l’art de les cavernes i se situa entre fa 36.000 i 11.700 anys, moment en què les manifestacions artístiques van experimentar un desenvolupament exponencial a l’Europa meridional i es van concentrar en l’oest del continent: el llevant de la península Ibèrica i l’actual sud de l’Estat francès. De les cavernes, el recorregut ens porta a l’era glacial (fa uns 40.000 anys), moment en què l’adversitat climàtica va portar grans millores tecnològiques que, sumades a l’obligada vida nòmada, van afavorir un nou avenç en les arts. La caça en aquesta era va esdevenir també molt més eficient gràcies a estris com per exemple el propulsor i el refinament dels projectils: això permetia caçar animals grans de clima fred, com ara mamuts, bisons o rinoceronts llanuts, que alhora també proporcionaven matèries primeres per a la creació (físicament i conceptualment). És aquí on comencem a trobar els primers objectes decoratius i instruments musicals, com ara flautes i xiulets. Les millores en la caça van suposar també una ampliació dels materials amb què es podia treballar artísticament: trobem art paleolític tant sobre suports murals com mobles. Pedra, os, banya, ivori, dents d’animals i possiblement materials degradables com ara la fusta van servir de suports per pintar, gravar i esculpir. De la mateixa manera, van aparèixer nous pigments, com per exemple l’òxid de ferro, el carbó o el manganès, que s’aplicaven amb tampons, pinzells o bé directament amb els dits o bufant el pigment amb la boca. Tot plegat evidencia una premeditació i una planificació de l’acte creatiu. Un cop acabada l’edat del gel, fa 11.700 anys, un nou seguit de canvis va advenir-se sobre els homes: la retirada del gel i la seva substitució per extensions boscoses i l’arribada del neolític portà també la domesticació d’animals, el conreu de plantes, l’ús de la ceràmica, el domini dels estris de pedra. Tot plegat, en un moment entre 11.700 i 7.000 anys enrere, porta la façana mediterrània peninsular a esdevenir l’escenari d’un gir sense precedents en la història de l’art a Europa: el naixement de l’art narratiu. En els dos darrers apartats de l’exposició, L’art de documentar l’art L’art rupestre, Patrimoni de la Humanitat, s’afegeix perspectiva històrica a la mostra. En primer lloc es fa un repàs a la historiografia de l’art rupestre retrocedint fins al descobriment de les coves d’Altamira el 1879 i a la feina de prehistoriadors com ara Henri Breuil, de qui es mostren dibuixos de troballes. A més, també es mostren fotografies i reproduccions gràfiques de figures i conjunts ara desapareguts, cosa que multiplica el valor de l’exposició (i de la col·lecció del MAC a la qual pertanyen aquests documents). Això porta a cloure l’exposició donant valor al reconeixement per la Unesco de l’art prehistòric de la façana mediterrània de la península com a Patrimoni de la Humanitat, l’any 1998. Forma i contingut. Cal destacar també que aquesta exposició innova en la incorporació de la visió de gènere en la divulgació prehistòrica. La presència de la dona en la societat prehistòrica i el rol que desenvolupava dins la creació artística i artesanal són un eix que s’accentua d’entrada –literalment, en l’accés de l’exposició– per una recreació d’una figura femenina primitiva preparant els estris per pintar. Ernst Gombrich en la seva mítica Història de l’Art, diu: “No podem esperar comprendre els estranys inicis de l’art si no tractem d’introduir-nos en l’esperit dels pobles primitius i descobrir quina classe d’experiència és la que els va fer imaginar les pintures, no com quelcom agradable de contemplar, sinó com a objectes d’ús poderós”. Precisament aquest procediment és el que ens convida a fer Art Primer: mitjançant una museografia que ha transformat físicament el MAC i una hàbil incorporació d’audiovisuals (també en tres dimensions) s’aconsegueix crear un camí perquè el públic circuli vers l’aprehensió a vegades complexa del naixement de la creació artística.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies