CARLOS PÉREZ SIQUIER

núria f. rius

La Fundació Mapfre s’acomiada de la seva seu a la Casa Garriga Nogués amb una retrospectiva dedicada al fotògraf Carlos Pérez Siquier (Almeria, 1930) que es pot veure del 14 de febrer al 17 de maig del 2020. Històricament, Pérez Siquier ha estat sempre reconegut com un dels màxims responsables en la creació i l’impuls de la cèlebre revista Afal, l’any 1956. Aquesta es va proposar ser l’altaveu per a tota una generació de fotògrafs joves que emergien aleshores i que se sentien propers a la fotografia de caràcter documental i de tall neorealista, que volien dirigir la seva atenció envers el carrer i els grups humans que l’habitaven tot retratant les seves pròpies contradiccions, paradoxes i comicitats. A Afal s’hi trobarien, per exemple, els fotògrafs del grup La Palangana de Madrid o membres de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, com ara Xavier Miserachs o Oriol Maspons. Tots ells hi publicarien obra i articles d’opinió sobre l’escena fotogràfica del moment i Carlos Pérez Siquier seria un dels catalitzadors que ho faria possible, treballant de manera intensa en la preparació de la revista i ocupant-se d’una activitat epistolar permanent amb tots ells i també amb agents estrangers afins a aquesta concepció fotogràfica moderna, com fou el cas d’Edward Steichen, el comissari del departament de fotografia del MOMA de Nova York.
Es dona el cas, però, que Pérez Siquier, a més de gestor, també va significar-se com un dels fotògrafs protagonistes d’aquesta onada de canvi estètic, i és en aquest rol, el de fotògraf de reportatge social, en el que es proposa aprofundir Carlos Gollonet, comissari de la mostra. Un propòsit que se centra a analitzar una producció fotogràfica que s’ha estès en el temps, del 1957 al 2018, i que és plural en formats i llenguatges visuals, de l’ús del carret de 35 mm en blanc i negre a l’ús del format 6×6 cm a color. Pérez Siquier va assumir els postulats del documentalisme fotogràfic que s’havia anat gestant en diferents països, com ara França i els Estats Units. Aquest documentalisme es basava en l’estètica de l’instant decisiu d’Henri Cartier-Bresson i també en l’atenció cap a l’ésser humà que havia propugnat l’humanisme fotogràfic francès o la cèlebre exposició The Family of Man del MOMA de l’any 1955. Pérez Siquier va traduir aquests codis mitjançant el retrat del barri de La Chanca d’Almeria, el seu laboratori fotogràfic predilecte com així ha estat amb altres fotògrafs, cineastes i escriptors. La vida al carrer, la pobresa, l’arquitectura del barri i la seva gent constitueixen la cosmologia visual d’aquesta atenció documental i poètica de la realitat, de manera similar a com feien, en paral·lel, altres fotògrafs en diferents ciutats del món. Per exemple, els novaiorquesos al Lower East Side o els barcelonins a les Rambles, el port i el Raval.
Aquesta exposició se suma a d’altres que en els darrers anys s’estan dedicant a tota la generació de fotògrafs articulats entorn d’Afal i a la qual cal sumar l’última a la Virreina, dedicada a Josep Casademont i la Sala Aixelà.
A la imatge, La Chanca, Almeria 1960. Carlos Pérez Siquier.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies