ATREVEIX-TE A PENSAR

ricard planas i camps

L’home ha nascut lliure i a tot arreu porta cadenes, deia Jean-Jacques Rousseau. Unes cadenes mentals, físiques, socials, culturals… que no paren de distreure’ns de coses essencials, com ara meravellar-nos amb allò quotidià, convertint-lo en sagrat i dessacralitzant d’aquesta manera allò que crèiem que ho era. Sovint la definició del que fa l’univers creatiu. Unes cadenes que ens empresonen amb l’esclavatge d’allò material, com a base de la nostra existència. El buit que deixa aquesta dependència materialista no l’omple ni el millor exèrcit de psicoterapeutes, malgrat la bona tasca que poden fer. Unes cadenes que només es trenquen quan algunes ments a contracorrent, lúcides i lliures, les interroguen, les qüestionen, les combaten des de la remor del silenci o des del soroll de la revolta cridanera.
Per tendència, bona part dels diferents àmbits de l’art i la cultura són fars que connecten amb els universals i posen llum a aquesta caverna dels despropòsits. I aquesta pandèmia ho ha posat de manifest més que mai. Una pandèmia, un virus que és poca cosa més que un poc de molècules i un xic de greix microscòpic, que ha donat dues bufetades a un homínid superb que, encara sort, s’ha pogut refugiar amb la creativitat per reflexionar, fruint o patint a l’ensems sobre el tsunami actual. Un primat que pensava que ell no era natura i que viure o malviure en una torre de vori digital no li faria prendre consciència de la realitat. Però la realitat s’hi ha topat de cares i s’ha demostrat que la biosfera té equilibris precaris –i nosaltres en som un agent prou important–. Les línies vermelles que fa temps que hem traspassat no s’aturen; com deia Gandhi: “Al món n’hi ha prou per a les necessitats de tothom, però no n’hi ha prou per a la cobdícia de ningú.” El planeta sobreviurà mentre la nostra espècie pot tranquil·lament desaparèixer per no haver sabut dominar la cobdícia i la prepotència de la raó i la tècnica. Com a instants que som en l’univers, el cosmos bàsicament no se’n sentirà de la nostra descomposició material, energètica, molecular.
I mentre la pandèmia anava agafant virulència i col·lapsava països sencers, s’apagava físicament una veu sempre atenta al canvi i que havia reivindicat, primer a través de Dau al Set i llavors com a franctirador, l’essència de la fraternitat humana, de la crítica sociocultural i el valor de les crisis per sacsejar-ho tot, en la vida i en l’art. El seu suport des dels inicis a aquesta publicació ens va ajudar moltíssim i nosaltres li vam mirar de tornar possibilitant el dipòsit del seu fons a la Universitat Politècnica de Catalunya, on havia exercit de docent; malgrat que li vaig recomanar reiteradament que les seves obres d’art haurien de ser al MNAC o al Macba i no em va fer ni cas, com a bon anarquista, perquè estava decebut amb les institucions públiques del país.
Recordo les tertúlies al seu estudi del carrer Bailèn de Barcelona i la darrera gravació del documental pel 20è aniversari de la revista.
Sovint comentava que la ciència moderna se sentia superior a l’art, tot i que l’art se li anava anticipant sempre. I ho argumentava dient: “El que guanya en mètode la ciència, ho perd en flexibilitat i rapidesa. Malgrat que la intuïció sobre allò nou la tinguin les dues àrees del coneixement.” Rellegint Jordi Pigem i Peter Sloterdijk, aquests conceptes m’han tornat a venir a la memòria, pel seu gran paral·lelisme i en molts aspectes pel qüestionament a una ciència que des de Descartes ha perdut la veritat absoluta per culpa de la teoria del caos, de la relativitat, de la física quàntica… i pel despertar d’una nova consciència que no separa l’home de l’univers, sinó que fa que emergeixi a través seu. Potser és que els bons pensadors, a banda d’estar ben informats, tenen aquesta qualitat de practicar la interdependència mental i física d’una realitat simpàtica i d’un univers participatiu, connectat i lliure. A la imatge, Arnau Puig.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies