25 setembre 2019
Notícies Girona

Vermut al Bòlit amb visita comentada del comissari Adonay Bermúdez

anna carreras i aubets

El dissabte 28 de setembre a les 12 del migdia, el Bòlit –Centre d’Art Contemporani de Girona– proposa una visita comentada per l’exposició J(e m)’accuse o la mort de l’autor, de la mà del seu comissari Adonay Bermúdez. L’activitat començarà al Bòlit_StNicolau i es clourà al Bòlit_PouRodó amb un vermut per a tots els assistents.

Amb una durada aproximada d’una hora, aquest recorregut vol analitzar el procés creatiu, la selecció de peces i el contingut de la pròpia mostra amb l’objectiu d’acostar encara més al públic els conceptes d’apropiació i autoria. Resulta si més no sorprenent que encara avui es qüestioni l’apropiació dins del camp de l’art, sobretot si tenim en compte que una gran part del que actualment es produeix té un alt contingut d’apropiacionisme. És curiós que, com més gran és l’evidència, menor és el seu valor social, i fan acte de presència qüestionaments sobre els límits de la pròpia apropiació i els conceptes de plagi i de (co)autoria.

Tot i que l’apropiació consisteixi en una còpia literal i en la seva exhibició posterior, en realitat no és la mateixa obra i no ho ha estat mai: s’ha mostrat en períodes cronològics dissemblants, fet que comporta a la vegada diferents escenaris possibles basats en localització geogràfica, cultura, context, públics… i una infinitat de possibilitats que es multipliquen amb cada nou paràmetre que s’introdueix. Per això, la còpia, la reproducció, l’apropiació, o com vulguem anomenar-la, sempre serà un original.

En un primer moment, l’apropiació facilita la inclusió de l’espectador i en redueix el temps d’assimilació, atès que parteix d’uns records i unes associacions prèvies i totalment personals que li permeten endinsar-se de manera més ràpida i profunda en l’obra; posteriorment, duplica el temps d’interacció, ja que primer ha de destruir el significat primitiu per després repensar o recalcular una segona alternativa semàntica. En un primer moment sedueix el públic fent-li entendre que la imatge li és propera i assimilable per, després, submergir-lo en un maremàgnum de possibilitats.

Resignifica, (des)fragmenta, (des)compon i (re)contextualitza. L’apropiacionisme no deixa de ser un palimpsest, és a dir, una imatge de la qual hem esborrat la informació per reescriure-la posteriorment amb unes noves intencionalitats. Així mateix, l’apropiacionisme desmunta les narracions clàssiques i anquilosades de l’art, curtcircuita la -en aparença- indissoluble relació entre icona i significat, qüestiona el concepte de creació única (molt relacionat amb la mort de l’autor que vaticinava Barthes), constitueix un acte democratitzador i, fins i tot, suposa una maniobra d’estalvi o reciclatge visual: en una societat farcida d’imatges, és lògic, i fins i tot responsable, apropiar-se d’aquestes imatges per evitar-ne la proliferació descontrolada.

A la imatge, detall de l’obra “Fragments, fragments” d’Azahara Cerezo, que forma part de l’exposició “J(e m)’accuse o la mort de l’autor”

Etiquetes: · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies