24 novembre 2018
Exposicions Pineda de Mar

“Univers Tharrats” a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic

arnau puig

Fundació Tharrats d’Art Gràfic de Pineda de Mar presenta del 24 de novembre al 3 de març del 2019 Univers Tharrats.

El Gremi del Llibre d’Ocasió Antic i Modern ha dedicat a Joan-Josep Tharrats i Vila (Girona, 1918-Barcelona, 2001), amb motiu del centenari del seu naixement,  un estand a la fira anual del passeig de Gràcia. La idea és la d’un honor conjunt –comissariat per Lluís Ivern– programat amb l’Ajuntament de Pineda de Mar i la fundació homònima. Ho mereixia un home sempre embolcallat per tot el que fos art i tipografia.

Tharrats, des de ben jove, va sentir el crit de la creativitat a les seves entranyes. Amb una formació francesa inicial bàsica, sempre va sentir que les paraules eren millors si anaven acompanyades dels corresponents dibuixos, d’unes formes que les recollissin, d’uns colors que no calia que fossin els que la gent considera reals, sinó aquells que qui els plasma creu que són els que convenen, sense cap problema per cercar el sentit de la vida ni el perquè som en aquest món, sinó només preocupar-se que sigui maco i agradable al gust, al tacte i al veure; aquest home va poder travessar totes les fronteres polítiques sense embrutar-se mai en cap ni en cap sentit.
Tharrats se sentia escriptor, si calia, per poder cantar les excel·lències del que li plaïa; era capaç d’ornar el que escrivia o el que se li oferís en blanc i de lliure disposició al davant. Quan convenia retallava el que fos perquè tingués la mida i les proporcions que li exigís el seu gust, però si era necessari podia també imprimir i seriar el que cregués oportú o, si s’esqueia, acceptar el que li proporcionessin els amics i, tot gaudint ell pel treball que feia, donar satisfacció a aquells que havien recorregut a ell per, els amics aquells, també tenir ells la il·lusió que feien quelcom. Si era de profit o no tot plegat, mai li passà pel cap. L’únic profit que ell entenia era el de la seva pròpia satisfacció.
Algú, modernament, ha dit que en realitat la seva persona era una mena de hub (de pinyó lliure en aquest cas) en el qual tot s’hi podia engalzar i que sempre trobava l’ocasió de funcionar. I, efectivament, així fou la seva vida –sense excedir-se mai del tot en res– acceptant el que se li oferia, passant-ho a les seves conveniències i gust, que els altres, més o menys resignats o perquè els havia aportat una solució inesperada, acceptaven sense remugar.
Com que li agradava molt el món de les formes, recollia de totes les revistes i llibres totes les imatges i fotografies o làmines que trobava.
Fou així com, entrat en coneixement personal amb els que foren els membres de Dau al Set, acceptà la responsabilitat d’imprimir els textos i dibuixos que li proporcionessin els seus nous amics i, quan s’esqueia o li sobrava temps, escriure i imprimir al seu gust, ganes i despeses els llibrets que li plaguessin. Sempre, però, desenvolupant el treball dins de la problemàtica que provocaven els nous conceptes executius de les arts. Mai es distragué en altres banalitats foranes a les qüestions de les arts. Va imprimir totes les convocatòries dels actes i sessions del Club 49 –una autèntica joia de cartolines seriables– des que es va establir fins que es va diluir. Va dissenyar i acolorir les portades de molts llibres que s’anaven editant en aquells temps difícils.
Va escriure unes pàgines de crítica d’artistes i de visites de tallers i també en feia la compaginació, de la publicació Revista, que s’edità durant aquells anys 50. Ultra fer exposicions arreu del país i a l’estranger, de viatjar sempre que li era possible i de visitar els astronautes de la NATO als Estats Units per saber de primera mà com era l’espai univers, feia les petites coses dels empedrats dels jardins del Mirador de l’Alcalde, a la part de mar de la muntanya de Montjuïc.
A part, obrí una llibreria, Ianua, a Barcelona per tenir ell tot el material que li fos necessari per treballar les seves dèries ensems que podia satisfer les curiositats dels altres sobre les mateixes qüestions. Acabà imprimint una publicació periòdica que tenia com títol Negre +…, que era una autèntica filigrana d’impressió i de fantasia creadora.
L’exposició central del Centenari Tharrats, Univers Tharrats, té com a objectiu fer comprendre al visitant les múltiples facetes creatives de Tharrats. Serà l’acte central del centenari; una exposició de l’obra en conjunt de l’artista i la presentació d’un catàleg raonat dirigit per Ricard Mas.

A la imatge, Joan-Josep Tharrats. Detall de La ciutat, 1947. Oli damunt fusta. Foto: Sònia Ros.

Etiquetes: · · ·

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies